Per treure un bitllet de metro a Tòquio, simplement hem de mirar el mapa que hi ha a sobre de les cabines i veure quin numero surt al lloc on voleu anar. Afegiu els diners que diu adalt a la màquina i aquesta us mostrara els bitllets que podeu treure amb aquests diners.

En el primer cas, en aquestes botons negres, apareixeran els números en verd, per a que tu després polsis al bitllet que vols.  També teniu abaix dels botons negres quants bitllets voleu i si sou adults o nens (no recordo d’haver polsat a cap d’aquests en aquesta màquina)

En el segon cas i el més comú, va de la mateixa manera, mires quan costa als mapes d’adalt anar a l’estació on vols, fiques els diners que diu adalt, et posarà a la pantalla diferents bitllets, i tu marques a la pantalla el que vols. A l’esquerre s’ha de marcar per a quantes persones és i crec que ja està, això de Ticket normal tampoc em sona d’haver-li polsat ^^u

Si utilitzeu la Suica, hi han unes màquines especials per ella.
Si aconseguiu una Suica, em podreu dir on la vau comprar? u_u

Per últim dir que els bitllets de metro són petits, així que no els perdeu abans de sortir del metro. Quan surts el bitllet se’l menja la màquina, i en algun cas te’l dona, però s’ho xupa en qüestió de segons. Jo vaig aconseguir un però quan pensava que el vaig perdre, resulta que estava al meu pantaló i el vaig rentar T___T
Crec que no fa falta que l’escanegi u_u

Al principi pensava que la meva guia sería estupenda, però la vam seguir molt poc.
Us la penjo, però heu de tenir en compte que:

- Faltan planos del google maps que no fos satèl·lit només.
- Falta un mapa de metro que estigui en romanji, perquè havien estacions que els mapes només estaven en kanji i no sabies on havies de baixar.
- El primer dia que arribes a Japó, si no heu dormit, serà molt difícil que estigueu molt actius per allí.
- Si aneu a l’hotel Khaosan, imprimiu-vos diversos mapes diferents, perquè costa de trobar.
- No us passeu tot el dia a Akihabara, perquè si no no podreu veure res de la guia.

No se que més dir, només que us aviso que aquesta guia és bastant dolenta, almenys pel meu gust xD
Dintre de dos anys tornarem per anar a l’abril, i anirem a més llocs. Espero fer-la bé a llavores.

Versió .doc: Descarregar
Versió .pdf: Descarregar

Anem a explicar les parts més important d’un bitllet de tren amb seient reservat:

Destinació: T’indica l’estació on has pujat o pujaràs i on vols anar.
Hora: Primer et diu l’hora quan surt el tren, i després l’hora d’arribada.
Tren: Primer et diu el model de tren que agafaràs i desprès el número de vagó on has d’anar i el seient (en aquest cas, en el seient 8-C del tercer vagó).

Els bitllets per agafar els seients reservats s’agafen al “Midori no Madoguchi” (unes oficines verdes) que trobem a les estacions. Els bitllets normals no sé on es compraran, ja que a Kioto portàvem el JRPass i passaves automàticament.

Hokuei és el poble de Gosho Aoyama, on trobem una botiga, un museu dedicat a Gosho i diverses escultures escampades per tot el poble.

Per arribar a Hokuei des de Kyoto a l’estació de Yura hem d’agafar un Ltd. Exp. Super Hakuto a l’estació de Kyoto i anar fins a Kurayoshi. Al tren hi ha un indicador que t’indica en romanji quina és la pròxima estació. En aquest tren passarà el revisor a cobrar-te un suplement perquè un tros del camí ho fa en unes vies que no són de JR.

Un cop a Kurayoshi heu d’agafar el tren de JR San-in Line, que més o menys és com un autobús de lo curt que és.
Aquest tren passa per petits pobles que tenen una estació tant petita que no hi ha cap home d’estació, i per tant se l’ha d’ensenyar el bitllet o el JRPass al “copilot” del tren, però aquest no és el cas de l’estació de Yura, o sigui que tranquils. Al baixar us faran ensenyar el JRPass i llestos.

Un cop baixeu heu d’anar tot recte i girar cap a la dreta. Us trobareu amb un pont. Sense creuar el pont, més a la dreta, es troba la botiga de Gosho Aoyama, però quan vam anar nosaltres estava tancada, deia que obrien al novembre crec. No sé quin horari tindran.
Si voleu anar cap al museu, creueu el pont i aneu tirant tot recte. Passareu per davant de la biblioteca amb l’escultura de’n Shinichi recolzat a una columna.

Si us va passar el mateix que nosaltres i teniu la botiga tancada, tranquils, no tot és tragèdia. Al museu tenen una mini-botiga també, tot i que el merchandising no és cap maravilla i tampoc és gaire barat.

L’entrada del museu conté diversos dibuixos. A nosaltres ens va tocar aquestes dos entrades:

Després deien si volies omplir un qüestionari del museu (era com un examen), mentre miraves el museu, per rebre una targeta que no sé perquè serveix. És com aquesta:

Al museu es pot veure la vida de Gosho Aoyama quan era petit, com és l’estudi on treballa, quines obres ha fet, una mostra dels tomos que han sortit de conan a diferents països, jocs per fer de detectius (l’explicació estava en japonès) i bé, poca cosa més.

La botiga del museu, com deia, és petita. Podeu trobar tovalloles en dos colors amb en Conan i la mascota dels Giants, mocadors, llibretes, bolígrafs, puzles, unes samarretes bastant cutres… Bé, no hi havia gaire cosa.

Allí podeu agafar un mapa del poble on t’indica totes les estatues que hi han al poble.

Ah, si us plou i no porteu paraigües, la botiga que fa esquina, aprop de la botiga de Conan del costat del riu, venen paraigües més barats que a Kioto o Tòquio i potser de més qualitat que els altres. Això sí, ho porta una dona gran, però per sort als paraigües t’indiquen el preu (300yens, crec).

Per mirar l’horari de trens podeu mirar aquesta web indicant Kyoto - Yura, però heu de tenir en compte que hi han poques combinacions per anar i per tornar, i que el viatge dura unes 4 hores. Per tant, si voleu arribar a les abans de les 12 al poble, haureu d’agafar un tren ben d’hora.
Guardeu-vos diferents horaris per tornar, perquè nosaltres vam calcular 4 hores a Hokuei i al final ens va sobrar i ens vam anar abans.

El número que veureu darrere de LTD.EXP SUPER HAKUTO, és com dir: 3 -> el tercer del dia que passa per allí.

Si teniu algun dubte, no dubteu en preguntar-nos ^^

L’últim hotel que ens quedava per ressenyar és l’Hotel Edoya.

La meva opinió sobre aquest hotel és molt bona, l’únic punt dolent destacable és la ubicació per la pujada que hi ha abans d’arribar a l’hotel, tot i que llegint altres opinions pensàvem que seria molt més forta.

L’hotel està ubicat a prop d’Akihabara, un bon lloc si sou frikis. També es pot anar caminant fins al Tokyo Dome, i al jardí Koraku-en que hi ha al costat. El metro més proper és Suehirocho (Ginza Line).

Abans d’entrar, hi ha una mena de tauleta i cadires per si vols descansar a fora, cosa que s’agraeix, ja que és estrany veure bancs. També hi havia uns antimosquits amb forma d’espiral a disposició lliure (suposo).

En entrar, trobem una sala d’estar bastant gran, amb cadires i taules on podem llegir la premsa, connectar-se amb el portàtil via Wi-Fi, o fer ús dels ordinadors i impressores de l’hotel.

Sempre hi ha algú a recepció, sigui l’hora que sigui, i els recepcionistes més o menys es defenen amb l’anglès.

La connexió Wi-Fi només funcionava a la planta baixa o en algun lloc del primer pis, i el tenien configurat d’alguna manera estranya, ja que en el nostre portàtil funcionava, però amb el meu mòbil no, i amb el portàtil d’altra gent, tampoc.

Tot l’hotel era de moqueta, i als passadissos sempre tenien engegat l’aire condicionat.

Pel que fa a l’habitació, en entrar hi havia un rebedor amb un parell de sabates perquè les utilitzessis dins de l’habitació, que era tota de parquet. En el nostre cas, després hi havia una sala d’on podies entrar a l’habitació de la dutxa i banyera, al WC o al dormitori. En aquesta sala hi havia el lavabo amb un mirall i un assecador, on cada dia deixaven una pinta, un respall de dents, fulla d’afeitar, sabó de dutxa i sabó de mà. A sota, hi havia una cistella amb dues tovalloles de mà i dues de dutxa.

Al WC, hi havia unes sabates de color vermell per utilitzar-les únicament allà, però no tenia gaire sentit perquè era un espai tan petit que no et podies ni moure, pràcticament.

La dutxa i la banyera, estaven a la mateixa sala, però per separat. Jo un dels dies vaig optar per fer-me un mini-onsen particular omplint la banyera d’aigua calenta.

El dormitori estava compost per un futó doble, un sofà, una tauleta amb un termo d’aigua calenta i un joc de te que cada dia renovaven, una nevera i un televisor damunt de la nevera. També hi havia aire condicionat, els comandaments del qual estaven a la paret, al costat del futó, i un altre comandament per posar música ambient. Finalment, l’habitació tenia un telèfon amb funció de despertador. Destacar també que els coixins del futó tenien dues cares: un costat amb textura de grans d’arròs, i per l’altre, normal.

A l’últim pis de l’hotel, hi havia diverses opcions: una terrassa des d’on observar les vistes del carrer, una sala on descansar amb butaques, la zona de rentadores i assecadores, un parell de màquines expenedores de begudes (una d’elles de cervesa), i els onsen (banys termals), un per a cada sexe.

L’onsen tenia una zona amb taquilles per desar-hi la roba, i després s’entrava en una zona on hi havia els seients per seure i rentar-se (hi havia tres tipus de sabó), i al costat, hi havia dos onsen (al de dones, un), que semblava com si tinguessin sorra. A part d’això, hi havia una petita sala amb sauna (només al d’homes). Més al fons, hi havia una porta per sortir a fora, on trobaves un altre onsen més petit a l’aire lliure.

Al sòtan, hi havia l’aparcament, i en un costat, una sortida per on podies marxar sense haver d’entregar les claus a recepció. A part, hi havia el restaurant (buffet lliure) on es podia esmorzar amb els cupons que et donaven gratuïtament a recepció cada dia.

Comparant amb els preus d’altres hotels, aquest no està gens malament, ja que el preu és una mica superior però inclou l’esmorzar, és a dir, que la diferència de preus ja queda amortitzada amb l’esmorzar.

Habitació doble: Dimarts-Divendres: 9,580 iens / Dissabte-Dilluns: 8,540 iens (preu de l’habitació)
Web: Hotel Edoya

Vídeo: Hotel Edoya - Tokyo