En el primer cas, en aquestes botons negres, apareixeran els números en verd, per a que tu després polsis al bitllet que vols.  També teniu abaix dels botons negres quants bitllets voleu i si sou adults o nens (no recordo d’haver polsat a cap d’aquests en aquesta màquina)

En el segon cas i el més comú, va de la mateixa manera, mires quan costa als mapes d’adalt anar a l’estació on vols, fiques els diners que diu adalt, et posarà a la pantalla diferents bitllets, i tu marques a la pantalla el que vols. A l’esquerre s’ha de marcar per a quantes persones és i crec que ja està, això de Ticket normal tampoc em sona d’haver-li polsat ^^u

Si utilitzeu la Suica, hi han unes màquines especials per ella.
Si aconseguiu una Suica, em podreu dir on la vau comprar? u_u

Per últim dir que els bitllets de metro són petits, així que no els perdeu abans de sortir del metro. Quan surts el bitllet se’l menja la màquina, i en algun cas te’l dona, però s’ho xupa en qüestió de segons. Jo vaig aconseguir un però quan pensava que el vaig perdre, resulta que estava al meu pantaló i el vaig rentar T___T
Crec que no fa falta que l’escanegi u_u

- Faltan planos del google maps que no fos satèl·lit només.
- Falta un mapa de metro que estigui en romanji, perquè havien estacions que els mapes només estaven en kanji i no sabies on havies de baixar.
- El primer dia que arribes a Japó, si no heu dormit, serà molt difícil que estigueu molt actius per allí.
- Si aneu a l’hotel Khaosan, imprimiu-vos diversos mapes diferents, perquè costa de trobar.
- No us passeu tot el dia a Akihabara, perquè si no no podreu veure res de la guia.

No se que més dir, només que us aviso que aquesta guia és bastant dolenta, almenys pel meu gust xD
Dintre de dos anys tornarem per anar a l’abril, i anirem a més llocs. Espero fer-la bé a llavores.

Versió .doc: Descarregar
Versió .pdf: Descarregar

Destinació: T’indica l’estació on has pujat o pujaràs i on vols anar.
Hora: Primer et diu l’hora quan surt el tren, i després l’hora d’arribada.
Tren: Primer et diu el model de tren que agafaràs i desprès el número de vagó on has d’anar i el seient (en aquest cas, en el seient 8-C del tercer vagó).

Els bitllets per agafar els seients reservats s’agafen al “Midori no Madoguchi” (unes oficines verdes) que trobem a les estacions. Els bitllets normals no sé on es compraran, ja que a Kioto portàvem el JRPass i passaves automàticament.

Per arribar a Hokuei des de Kyoto a l’estació de Yura hem d’agafar un Ltd. Exp. Super Hakuto a l’estació de Kyoto i anar fins a Kurayoshi. Al tren hi ha un indicador que t’indica en romanji quina és la pròxima estació. En aquest tren passarà el revisor a cobrar-te un suplement perquè un tros del camí ho fa en unes vies que no són de JR.

Un cop a Kurayoshi heu d’agafar el tren de JR San-in Line, que més o menys és com un autobús de lo curt que és.
Aquest tren passa per petits pobles que tenen una estació tant petita que no hi ha cap home d’estació, i per tant se l’ha d’ensenyar el bitllet o el JRPass al “copilot” del tren, però aquest no és el cas de l’estació de Yura, o sigui que tranquils. Al baixar us faran ensenyar el JRPass i llestos.

Un cop baixeu heu d’anar tot recte i girar cap a la dreta. Us trobareu amb un pont. Sense creuar el pont, més a la dreta, es troba la botiga de Gosho Aoyama, però quan vam anar nosaltres estava tancada, deia que obrien al novembre crec. No sé quin horari tindran.
Si voleu anar cap al museu, creueu el pont i aneu tirant tot recte. Passareu per davant de la biblioteca amb l’escultura de’n Shinichi recolzat a una columna.

Si us va passar el mateix que nosaltres i teniu la botiga tancada, tranquils, no tot és tragèdia. Al museu tenen una mini-botiga també, tot i que el merchandising no és cap maravilla i tampoc és gaire barat.

L’entrada del museu conté diversos dibuixos. A nosaltres ens va tocar aquestes dos entrades:

Després deien si volies omplir un qüestionari del museu (era com un examen), mentre miraves el museu, per rebre una targeta que no sé perquè serveix. És com aquesta:

Al museu es pot veure la vida de Gosho Aoyama quan era petit, com és l’estudi on treballa, quines obres ha fet, una mostra dels tomos que han sortit de conan a diferents països, jocs per fer de detectius (l’explicació estava en japonès) i bé, poca cosa més.

La botiga del museu, com deia, és petita. Podeu trobar tovalloles en dos colors amb en Conan i la mascota dels Giants, mocadors, llibretes, bolígrafs, puzles, unes samarretes bastant cutres… Bé, no hi havia gaire cosa.

Allí podeu agafar un mapa del poble on t’indica totes les estatues que hi han al poble.

Ah, si us plou i no porteu paraigües, la botiga que fa esquina, aprop de la botiga de Conan del costat del riu, venen paraigües més barats que a Kioto o Tòquio i potser de més qualitat que els altres. Això sí, ho porta una dona gran, però per sort als paraigües t’indiquen el preu (300yens, crec).

Per mirar l’horari de trens podeu mirar aquesta web indicant Kyoto - Yura, però heu de tenir en compte que hi han poques combinacions per anar i per tornar, i que el viatge dura unes 4 hores. Per tant, si voleu arribar a les abans de les 12 al poble, haureu d’agafar un tren ben d’hora.
Guardeu-vos diferents horaris per tornar, perquè nosaltres vam calcular 4 hores a Hokuei i al final ens va sobrar i ens vam anar abans.

El número que veureu darrere de LTD.EXP SUPER HAKUTO, és com dir: 3 -> el tercer del dia que passa per allí.

Si teniu algun dubte, no dubteu en preguntar-nos ^^

La meva opinió sobre aquest hotel és molt bona, l’únic punt dolent destacable és la ubicació per la pujada que hi ha abans d’arribar a l’hotel, tot i que llegint altres opinions pensàvem que seria molt més forta.

L’hotel està ubicat a prop d’Akihabara, un bon lloc si sou frikis. També es pot anar caminant fins al Tokyo Dome, i al jardí Koraku-en que hi ha al costat. El metro més proper és Suehirocho (Ginza Line).

Abans d’entrar, hi ha una mena de tauleta i cadires per si vols descansar a fora, cosa que s’agraeix, ja que és estrany veure bancs. També hi havia uns antimosquits amb forma d’espiral a disposició lliure (suposo).

En entrar, trobem una sala d’estar bastant gran, amb cadires i taules on podem llegir la premsa, connectar-se amb el portàtil via Wi-Fi, o fer ús dels ordinadors i impressores de l’hotel.

Sempre hi ha algú a recepció, sigui l’hora que sigui, i els recepcionistes més o menys es defenen amb l’anglès.

La connexió Wi-Fi només funcionava a la planta baixa o en algun lloc del primer pis, i el tenien configurat d’alguna manera estranya, ja que en el nostre portàtil funcionava, però amb el meu mòbil no, i amb el portàtil d’altra gent, tampoc.

Tot l’hotel era de moqueta, i als passadissos sempre tenien engegat l’aire condicionat.

Pel que fa a l’habitació, en entrar hi havia un rebedor amb un parell de sabates perquè les utilitzessis dins de l’habitació, que era tota de parquet. En el nostre cas, després hi havia una sala d’on podies entrar a l’habitació de la dutxa i banyera, al WC o al dormitori. En aquesta sala hi havia el lavabo amb un mirall i un assecador, on cada dia deixaven una pinta, un respall de dents, fulla d’afeitar, sabó de dutxa i sabó de mà. A sota, hi havia una cistella amb dues tovalloles de mà i dues de dutxa.

Al WC, hi havia unes sabates de color vermell per utilitzar-les únicament allà, però no tenia gaire sentit perquè era un espai tan petit que no et podies ni moure, pràcticament.

La dutxa i la banyera, estaven a la mateixa sala, però per separat. Jo un dels dies vaig optar per fer-me un mini-onsen particular omplint la banyera d’aigua calenta.

El dormitori estava compost per un futó doble, un sofà, una tauleta amb un termo d’aigua calenta i un joc de te que cada dia renovaven, una nevera i un televisor damunt de la nevera. També hi havia aire condicionat, els comandaments del qual estaven a la paret, al costat del futó, i un altre comandament per posar música ambient. Finalment, l’habitació tenia un telèfon amb funció de despertador. Destacar també que els coixins del futó tenien dues cares: un costat amb textura de grans d’arròs, i per l’altre, normal.

A l’últim pis de l’hotel, hi havia diverses opcions: una terrassa des d’on observar les vistes del carrer, una sala on descansar amb butaques, la zona de rentadores i assecadores, un parell de màquines expenedores de begudes (una d’elles de cervesa), i els onsen (banys termals), un per a cada sexe.

L’onsen tenia una zona amb taquilles per desar-hi la roba, i després s’entrava en una zona on hi havia els seients per seure i rentar-se (hi havia tres tipus de sabó), i al costat, hi havia dos onsen (al de dones, un), que semblava com si tinguessin sorra. A part d’això, hi havia una petita sala amb sauna (només al d’homes). Més al fons, hi havia una porta per sortir a fora, on trobaves un altre onsen més petit a l’aire lliure.

Al sòtan, hi havia l’aparcament, i en un costat, una sortida per on podies marxar sense haver d’entregar les claus a recepció. A part, hi havia el restaurant (buffet lliure) on es podia esmorzar amb els cupons que et donaven gratuïtament a recepció cada dia.

Comparant amb els preus d’altres hotels, aquest no està gens malament, ja que el preu és una mica superior però inclou l’esmorzar, és a dir, que la diferència de preus ja queda amortitzada amb l’esmorzar.

Habitació doble: Dimarts-Divendres: 9,580 iens / Dissabte-Dilluns: 8,540 iens (preu de l’habitació)
Web: Hotel Edoya

Vídeo: Hotel Edoya - Tokyo

La meva opinió sobre aquest hostal és dolenta, i personalment no hi penso tornar mai més, sobretot pel poc espai que hi ha.

La ubicació de l’hostal és força bona, just al costat de l’estació de metro d’Asakusa (Ginza Line).
Només entrar, trobem a l’esquerra unes escales molt empinades que duen a les habitacions, i a la dreta, el menjador, ordinadors, una dutxa i unes altres escales on també hi havia la recepció, suposo que també hi devia haver més habitacions. A la zona de les escales que anaven del primer al segon pis hi havia una pissarra perquè els clients hi escriguessin, i hi havia missatges en diversos idiomes.
La clau de l’habitació tenia un codi escrit per poder obrir la porta del carrer. Al contrari que al Costa del Sol, sembla que aquí anaven amb més compte pel que fa als lladres.
Un cop vam aconseguir pujar les escales amb les maletes que portàvem, vam obrir l’habitació i ens vam trobar amb la sorpresa que, o hi entraven les maletes, o nosaltres, però gairebé no hi havia espai per als dos. A l’habitació hi havia una llitera i una finestra que donava al carrer de l’entrada (altres tenien vistes al riu Sumida), aire condicionat, i… res més. L’espai suficient per passar cap a la llitera i punt. Darrere la porta hi havia una bossa amb mapes de metro o de Tòquio, informació de l’hostal i alguna cosa més.
L’habitació estava just al costat de la rentadora, però o no feia soroll, o ningú rentava (cosa que no m’estranyaria, ja que era força cara i a sobre no tenia assecadora, havies d’estendre-ho a la terrassa, i si plovia, mala sort). Just a davant, hi havia un lavabo una mica cutre, només el vàter era d’alta tecnologia (els típics que et renten el cul i tal…).
El problema va vindre a l’hora de dutxar-se, la dutxa més propera (al primer pis) feia molta pudor i no vam aconseguir saber com s’obria el llum, calia entrar al grup d’habitacions del primer pis per trobar l’interruptor. La solució era anar a la planta baixa, on hi havia dues dutxes juntes i relativament netes.
Al menjador hi havia un calendari amb totes les festes dels voltants, però no vam gosar d’entrar-hi gaire ja que sempre estava ple de guiris fent soroll. A les set de la tarda feien descompte en begudes alcohòliques al bar del costat, i s’omplia de guiris maleducats cridant i no deixant dormir al personal fins les 10 de la nit.
Les úniques parts bones que vam trobar van ser el Wi-Fi i que hi havia una terrassa amb unes molt bones vistes del riu Sumida. A aquesta terrassa s’hi arribava per les escales d’emergència de l’edifici, sortint pel segon pis. A part dels estenedors, hi havia també taules i cadires per prendre la fresca.

Considerant el preu, no és mala opció si no us importa que hi hagi guiris fent soroll ni que l’espai sigui ridícul. Com deia abans, l’ubicació és força bona, però el preu és baix per algun motiu.

Habitació doble: 5,000 iens (preu de l’habitació)
Web: Guest House Khaosan Original

Vídeo: Hostal Khaosan - Tokyo

La meva opinió general d’aquest hostal és bona, però passem a detallar-ho millor.

La ubicació de l’hostal queda una mica allunyada de l’estació de Kyoto, a uns 15 minuts caminant, però el terreny és força pla. També hi ha una estació de metro (Gojo) a 3 minuts. Al costat de l’hostal hi havia uns bancs i una escola. Per aquella zona hi ha un Seven Eleven, i una mica més amunt, en un carrer més transitat, un supermercat on podies comprar menjar per fer-te’l a la cuina de l’hostal. Anant cap a l’estació de Kyoto també hi havia un altre supermercat i dos Lawsons (en un d’ells podies menjar allà mateix, cosa força útil ja que no hi ha bancs enlloc).

A l’entrada de l’hostal trobem una màquina expenedora, interessant per si són altes hores de la matinada i tens set i no vols sortir a comprar. Allà també hi havia dues bicicletes per llogar. L’entrada sempre està oberta (per estrany que pugui semblar, ja que a Espanya entrarien en qualsevol moment i ho robarien tot), de manera que pots entrar i sortir a l’hora que vulguis. Les claus te les has d’endur tu. Val la pena comentar també que el dia d’arribada et poden guardar les maletes a partir de les 9:30 del matí.

Al costat de recepció hi ha una taula on pots menjar, veure la tele i consultar guies i mapes de Kyoto. Una mica més al fons hi ha un telèfon, tot i que només per a trucades locals. Per connectar-te a Internet, has d’utilitzar l’ordinador de la recepció, per la qual cosa només et deixen estar-t’hi uns 10-15 minuts.

Més al fons trobem la cuina. És aquí on hi ha també les rentadores i assecadores. La rentadora valia 150 iens (en monedes de 50, que et podies canviar tu mateix en una caixeta que hi havia al costat, això a Espanya tampoc funcionaria). L’assecadora era força cara (100 iens per 10 minuts, sent necessari uns 40-50 minuts per deixar-ho humit. Seria interessant, doncs, portar una corda per poder estendre-ho a l’habitació (tot i que teòricament no està permès).

Respecte dels estris de la cuina, hi ha diverses neveres, tot i que acostumen a estar plenes a vessar. El foc és de gas i val 10 iens 10 minuts, suficient per cuinar alguna cosa ràpidament.

Val a dir que aquesta habitació (cuina/rentadora) té també sauna gratis incorporada (ho va comentar un altre guiri, que va exclamar “free sauna!!”), ja que pot estar tranquil·lament a uns 40-45 graus i no pares de suar com un porc.

Respecte de les habitacions, la nostra era força gran, de 6 tatamis, i amb un parell de futons, i uns coixins força prims (nosaltres els vam doblegar per la meitat). El lavabo era prefabricat, de manera que era difícil que hi veiessis animalons. Hi havia aire condicionat, la qual cosa feia força agradable l’estada (de no haver-n’hi hagut, seria una altra sauna). Una de les finestres tenia mosquitera, per als qui prefereixin respirar aire pur en lloc del de l’aire condicionat.

La nostra habitació quedava ubicada a l’edifici del costat, per la qual cosa era necessari posar-se unes sabatilles, sortir a una zona sense sostre (la qual cosa, si plou, no fa gaire gràcia), i entrar a l’altre edifici i treure’s les sabatilles. Cal ressaltar que hi ha habitacions que queden darrere de recepció, per la qual cosa no cal fer això.

El personal de l’hostal semblava amable, tot i que tampoc hi vam parlar gaire. La neteja de les habitacions era cada dos o tres dies.

Això és tot, com ja he dit, la nostra valoració és bona, no es pot demanar més per un hostal tan barat. Molt recomanable si busqueu un lloc barat, ben situat i amb una bona relació qualitat-preu.

Habitació doble: 5,500 iens (preu de l’habitació)
Web: Guest House Costa del Sol

Vídeo: Hostal Costa del Sol - Kyoto

Hi havia un espai a l’habitació ocupat per la tele, però com se’m van perdre els cuernos i ja no servia per a res, l’hem tret i hem ficat tres estanteries.

Aqui teniu un parell de fotografies de com ha quedat l’habitació:

]]> http://japo.catsub.net/2009/07/31/endresant-lhabitacio/feed/ http://japo.catsub.net/2009/07/29/coses-a-remarcar-i/ http://japo.catsub.net/2009/07/29/coses-a-remarcar-i/#comments Wed, 29 Jul 2009 05:07:23 +0000 Serpeta http://japo.catsub.net/?p=507 1. Quan aneu a algun parc o muntanya a l’estiu, dona igual que fasi calor, tapeu-vos! Creieu-me, les picades són molt pitjor que passar una mica de calor.

2. Si aneu a la màquina del pulpo, no intenteu treure cap figura per vosaltres mateixos, us sortirà més car que comprant-la directament, heu d’esperar a que algú l’hagi moguda suficient i estigui lliure.

3. Si voleu comprar figures barates, podeu anar al Mandarake d’Akihabara, on les podeu trobar a les vitrines del fons o a un racó de la botiga on venen molts cops les figures en pack, i el de Ikebukuro també està força bé, però no cal que aneu, només és una planteta dedicada a figures. També hi havia un lloc per Kyoto, en un carreró que hi havia entre dos carrers bastant grans pròxims a un Kentucky. Els carrers aquest estaven tapats pel sostre, per si us serveix d’alguna cosa.

4. Quan sortiu del Hanabi i us esteu pixant, camineu cap a l’estació, que quan vosaltres arribeu al seguent labavo, la gent d’aquella zona ja li ha donat temsp de fer pipí i d’anar-se’n. Però si us quedeu al lavabo més pròxim a vosaltres us passareu estona fent cua i perdent el temps.

5. Les sabates no van per número, si no per talles de S, M, L o LL.

6. Als vestuaris s’ha d’entrar descalç, deixant les sabates a fora.

7. Els sostenidors de Japó porten un relleno bestial, no us ho podeu ni imaginar.

8. Si voleu arribar a llocs concrets, feu-vos mapes de ben aprop en satelit i no satèlit. El satèlit t’ajuda a mirar on ets comparant pisos i altres coses, però a vegades surt més útil el mapa normal. Una cosa que va molt, però que molt bé és baixar-se pel mòvil un navegador gps, com AndNav2, el qual et diu per on vas sense conectar-te a internet.

9. Si no agafeu ràpid el bitllet del metro o tren de la màquina, se’l cruspirà i haureu de dir-li al tio de l’estació que se us ha colat, o sigui que no badeu, sobretot quan aneu carregats de maletes.

10. La porta dels ascensors (almenys la de l’hotel Edoya) són més dures que aquí. Vaig intentar aturar-la i que no es tanquès perquè encara no havia entrat l’Edu i la porta m’anava aplastant en comptes d’obrir-se xD

I bé, això no és tot del dia d’avui. Pensava que descansaria una estona per l’aeroport mirant botiges i estirant les potes, però no ha estat així. Resulta que vam comprar una ampolla de sake per mon pare, i curiosament hi havia un control d’equipatge de mà que no havíem vist en el vol d’anada, i no ens imaginàvem que hi hauria un. A més, jo vaig entendre que les compres dintre de l’aeroport del que sigui estaven exemptes de la norma de no portar líquids. Total, ens han fet sortir a fora per facturar la motxilla amb el sake a dins. Vam trigar una hora en fer tot això.

Quan vam arribar a l’aeroport del Prat no vam passar per CAP control, ni aduanes ni res de res. Hem estat esperant durant 15 minuts les maletes i per fi sortien. Al cap de poc va aparèixer la meva motxilla primer amb el sake. He mirat si estava mullada però casualment no ho estava. No s’ha trencat res per sort. Desprès vam agafar les altres 3 maletes i cap a casa.

Ah, les figures, com la majoria no porten caixes, les portava jo a la maleta de mà per a que no es trenquessin.

Desprès d’això hem anat a Shibuya a buscar unes sabates, no volia sortir de Japó sense haver-me comprat tot un conjunt, i només em faltaven les sabates. Allí vam trobar l’estatua de Hachiko, però no sé si era perquè estava molt deteriorada que no tenia pràcticament forma. Dintre d’uns anys semblarà un tros de bronce pulit. No em vaig fer fotos perquè hi havia bastanta gent i tampoc és que matés la estatua.. Ho sento per Hachiko, no tinc res en contra d’ell, només que l’estatua m’ha decebut.

Hem passat per un encreuament de peatons semblant al de les fotos, no sé si era el mateix, però la veritat és que en les fotos sembla més impressionant i gran.

Desprès de fer compres al Tokyo Hands, de tornada he aconseguit comprar-me unes sabates! De camí a l’estació hi havia una sabateria bastant gran ^^ Hi havia uns molt monos però amb bastant tacó a 3,000 yens, caríssims. Ja penjaré el conjunt que m’he comprat a Japó. Allí anaven totes igual casi, però jo aquí segur que no xD

Per la tarda haviem d’anar a Odaiba, però hem preferit fer les últimes compres per Asakusa i Akihabara. Hem estat buscant una figura/estatua d’un Torii però res, només la vam trobar al Fushimi Inari i ja no l’hem vist mai més. Quedarà pendent per les compres d’un pròxim viatge, i quan torni a anar al Fushimi aniré tapada fins a les celles, em dona igual la calor >.>

I per acabar el dia, com no, vam anar al Mandarake i al Kentucky a sopar. Adéu ales de pollo picant.
Si voleu comprar figures barates, aneu a la planta 8 del Mandarake. Al fons a unes vitrines hi han figuretes que venen sense caixes el doble de barat que et costaria amb caixa.

Al mateix carrer també hi vaig trobar una botiga on venien el yukata amb tots el seus accesoris, escepte una corda que es necesita per posar-se el yukata, i per remediar-ho em vaig fotre el cinturó normal que m’havia comprat abans xD

Al final em vaig posar el Yukata a plan chapuzas, però ni jo ni l’Edu ens aclaravem, a més, que tots els Yukates són per mida 165cm, i jo medeixo 10 centimetres menys.

Sobre el hanabi… Era bastant estresant buscar un lloc bo, perquè hi havia gent que fins i tot s’havia quedar a dinar allí. Algunes directament ficaven un tros de tela i ale, lloc reservat. Al final ens vam quedar de peu a una barrera, i sense voler ens vam adonar que teniem a darrere els de Tokyo TV i sortia un tal Takeshi a darrere. Crec que ens haviem colocat al millor lloc, ells veiem sencers i teniem les barques a davant. El problema és que estavem tant aprop que havies de pujar massa el cap.

Bé, unes quantes fotos d’aquest dia, una dels focs i l’altre meva a les 9 de la nit desprès d’haver estat tota la tarda en Yukata. la foto on surtu és molt dolenta perquè el fotògraf és de pocamonta i ni m’avisava que portava el yukata malament ni que feia carotes. Per venjar-me d’aquestes fotos tan males que em fa hauría de posar fotos seves ¬¬

M’he passat tot el dia queixant-me de que em picaven les cames. M’havien picat un altre batalló de mosquits, o un de sol, no sé, perquè la majoría de picades estan a la cama esquerre. A l’Edu també l’han acribillat bastant, però a ell no se l’infla com a mi.

A la tarda hem anat cap a Roppongi, però lla veritat és que no he vist res de bó o____o No sé si és que no sé on veure les coses o què, però ni edificis alts ni històries. La millor part ha estat al costat de Roppongi, al Tokyo Midtown. Anant cap al parc on hi havia un llac i altres coses, hem vist un rierol amb unes cuantes pedres amb seients. Ens hem adonat que era com un “chiringuito” on li demanaves per seure i et deixaven uns seients de palla per estar aseguts amb els peus ficats a l’aigua. M’ha costat una mica aconseguir que l’Edu volgués anar, però al final ho he aconseguit:

Bé, ja no tinc gaire més a dir. He aprofitat per comprar-me més mitges i alguna figureta més, però com acabo d’arribar a l’hotel no he tinguit temps de fer fotos. He deixat a l’Edu bullint-se als banys termals, jo no entro allí ni loca, m’agafa complejo de pollo cocido.

Per 300 yens pots entrar a uns jardins amb llacs, algun rierol, carpes, anecs, ocells.. Estava bastant ple de ejecutius que s’anaven a menjar allí, suposo que amb el pase anual que venen. No hi ha massa que dir, però era molt bonic. No ens haviem adonat que venien menjar per a carpes, si no haguessim comprat, feien molta gràcia veure’ls amb aquella bocota gegant xD

Desprès vam entrar a la nostra habitació de l’Edoya i… Una pasada, almenys desprès d’haver estat en una cutrez d’hostal. Sofa, nevera, tele, musica ambiental, aire acondicionat, respalls de dents, tovallola, sabó, bany i dutxa privat, banys termals a l’última planta… Hi hi ha un munt d’espai per a la meletes, a l’altre hotel ni les podiem obrir.

Per la tarda hem aprofitat per tornar al Mandarake d’Akihabara i hem comprat més figuretes. Aqui teniu noves fotos (la figura més grossa és de l’Edu, i la repetida d’ahir també, eh? xD):

Doncs bé, avui ens hem perdut pel matí a Kapppabashi, no hi havia res interesant, però m’he comprat un gatet molt mono solar que mou la poteta. Desprès hem anat cap a Ikebukuro on hi havia un Mandarake, però només era de mangues yaois, no hi havien figuretes. Més tard hem passat un moment per Nakano per anar a buscar figuretes al Mandarake i m’he comprat dos. Era una botiga molt petita però estaven totes les figures cooncentrades.

La veritat és que Shinjuku i Ikeburo no m’han dit res. Potser perquè tampoc tenia tant de temps per mirar-ho tot bé.

Per la nit hem anat a la terassa del Khaosan. Les escales per pujar feien por.. xD Ja posaré un altre dia fotos de les vistes i la review de l’hotel. A mi no m’ha agradat gaire, massa gent i massa borratxo, però bé, era molt barat i tampoc està malement situat. Demà a l’Edoya~

Per dinar hem anat a un combini, però res del que hem comprt m’agradava. M’he menjat amb dures penes un sandtwich d’ou dur >_____> Al menys per la nit he menjat en un Kentucky (si, un altre cop xD) Hem descobert que molt aprop de l’hotel hi ha un xD

Per la tarda hem anat a Akihabara per acabar bé le dia. Hem anat un altre cop al pulpo i hem tret una figureta a la primera. També hem anat al Mandarake (no sé ni com l’he trobat xD) i ens hem comprat dos figueretes mones *_____* L’Edu volia la mateixa que jo, però com que no sabiem com dir-li que voliem una figureta de la vitrina del fons, hem apostat que se la quedava qui fos capaç de demanar-li, i he guanyat jo sense parlar xD

Compres frikis per ara:

Ah, pel nostre primer dia hem anat a Akihabara. Hem tornat a intentar a anar al pulpo i per fi hem tret alguna cosa, i a la primer jugada. Un love-chan bastant grosset. A Kyoto ens vam gastar força diners en aconseguir un panda gegant verd, que crec que es la mascota d’un té verd. També hem comprat alguna figureta. Avui no hem fet cap foto, però, només videos. Es que en aquuest hotel no hi ha espai per buscar coses per les maletes, es superreduit.

Desprès vam sortir a buscar alguna cosa per dinar tot i ser les 12 del matí i vam trobar una panaderia!! Pa!! Hem pogut comprar una barra de veritat! No com l’altre dia del supermercat, que era “pan antiguo”. Ah, per esmorçar ho hem fet per primer cop dintre d’un combini. Pagues i et vas a un costat de la botiga on hi han alguns seients. La veritat es que es refien massa xD I avui he tornat a agafar el mateix de sempre, el meu suc de taronja de 270 ml, no com altres dies que era de 500 i no hi havia qui s’ho acabés (apart de l’Edu). També he provat una espècie de madalena-bizcocho que no feia bona olor però no era dolent.

Bé, desprès de la barra de pa l’Edu volia un KFC (Kentuky) i per fer-lo callar vam anar a un perdut de la mare de déu que vam trobar utilitzant una especie de gps que es va baixar. Quan començem a demanar al Kentuky la noia no sabia RES d’anglès, ni la que atenia ni les tres de darrere seu que s’ho estaven mirant, vam deduir al final que volia dir-nos si original o cruixent. L’altre dia almenys sabia alguna paraula..

Desprès tornem a agafar el tren fins Arashiyama i comença el cançament. No teniem ni idea de com anar. Al final (pel que hem vist al tornar) vam agafar un cami que no era i ens vam dirigir cap al riu, quan el bosc de bambú que voliem veure estava molt aprop de l’estació. Això ens passa per seguir el camí amb bltiguetes en comptes dels més estranys xD

Vam escalar molta muntanya, vam pujar uns 300m de muntanya per arribar a un mirador que volia anar l’Edu, com smpre, liant-la. Per cabar-ho d’adobar, mentres descansavem al mirador, l’Edu va i es deixa el paraigues >.> 330 yens a la basura, adéu paraigues comprat a Hokuei. Al centre de la ciutat són 100 yens més cars u___u

Quan ja ens estavem apunt de rendir… aconseguim trobar el camí de bambú!! Ja ho donaava per perdut! Eren enormes i feia soroll per dintre xD

Abans de tornar cap a casa ens hem ficat al Daiso (botiga tot a 100) i el panda s’ha comprat 5 corbates, quan a Espanya costen 7 euros les més barates (apart dels encants).

Ara mateix esta passant “l’home del pal”, és un tio que va pel carrer a les 21:30 fent sonar dos pals cada 10 segons. No sé si és per a que es recullin els nens o què, ni idea. Això sembla un poble, la veritat xD

Vam anar al Kiyomizudera, pero, com ovbiament no teniem ni idea de com arribar-hi, vam passar per un munt de llocs estranys. Vam acabar passant per en mig del cementiri aquell tan gran que es veu des del Google Earth. Per sort fàcilment vam trobar la sortida, i en aquella sortida es trobava el començament dell Kiyomizu. La veritat és que m’ho imaginava més gran i com si estigués en un barranc com el Tibidabo de Barcelona. Hem va decebre bastant, però bé. Vam comprar alguna cosa i vam probar el gelat de gel amb xerop. No m’agrada gens a mi xD En aquell momnt vam trobar a uns catalans xD Ah, i a l’hotel per la nit hem trobat a uns espanyols que ja estaven entrant directament amb sabates, quan s’ha d’entrar descalç o amb unes sabatilles apart.

La tarda no cal ni coomentar-la. Haviem anat a veure el festival de Gion però amb la pluja quue queia cada X minuts no valia la pena quedar-se a veure-ho. Les coses que portaven a damunt estaven taapades amb un plastic i perdia la gràcia. Per tant ens hem anat caminant cap a l’hotel, però en aquest moment és quan el mòvil de l’Edu va deixar de funcionar hi ens vam perdre definitavemnt. Vam caminar i caminar recte, fins que gràcies a que no faig cas a l’Edu, vam trobar el carrrer principal que portava fins a l’estció de Kyoto i ens vam saber guiar.

]]> http://japo.catsub.net/2009/07/17/dia-4/feed/ http://japo.catsub.net/2009/07/16/dia-3-mosquits/ http://japo.catsub.net/2009/07/16/dia-3-mosquits/#comments Thu, 16 Jul 2009 11:59:53 +0000 Serpeta http://japo.catsub.net/?p=472 Avui no he parat de queixar-me de les picadures!! Vull una farmacia per comprar alguna cosa que ho calmi! A Hokuei, que és on hem anat avui hi havia una, però pel matí no em picava, i ara no trobo cap T_____T

Quan vam arribar a Hokuei va començar a ploure i vam tenir que comprar un paraigües d’aquells transparents en una botiga on només hi havien velles xerrant. Va costar 330 yens, i és bastant groset.

Al costat d’aquesta botiga i havia la botiga de Conan, la qual vam trobar tancada i ens vam deprimir molt. Al final vam anar al museu a veure si hi havia alguna cosa, i sí, alguna cosa hi havia. Vaig comprar un boli, una tovallola, un puzle, una caixa de mocadors (estava barata xD) i alguna cosa que em deixo.

No vam trobar totes les estàtues per fer-nos fotos, faltava la que hi ha al col·legi, però ves i busca’l. Ja que pràcticament estava tot vist i teníem gana, vam tornar cap a l’hotel abans de l’hora pensada. El tren que vam agafar anava amb Gasoil. Feia soroll de cotxe a vegades i m’adormia fàcilment xD

Vam dinar un bento que vam comprar pel matí, per sort meva va resultar ser pollo. Vaig menjar una mica perquè tinc l’estòmac petit de menjar tant poc i poca cosa m’entra. L’altre nit vaig menjar-me mig pot de Ramen, no vaig poder amb tant. Per sort aquesta nit vam comprar pit de pollastre (elegit amb la vista) i pà “antic, tou i passat” i ens vam poder fer un bocata. Per esmorçar ja he començat a trobar coses que puc menjar: Suc de taronja amb galetes amb xocolata. Algo és algo xD

Aquesta nit m’he adonat que havia fet ell planing a última hora malament es veu. Tenia que ens anàvem el 19, però fins i tot jo sabia que no era fins el 20, així que podem dir que tindrem un diia més lliure a Kyoto. No molesta gens tenir un dia menys a Tokio perquè veient la de mosquits que em volen xupar, eliminaré de la llista visitar aquell temple amb tantes escales. No vull més picadures >____<