Ja fa temps que vaig fer la primera ressenya dels hotels en què vam allotjar-nos a Japó. Continuo amb el següent, l’Hostal Khaosan.
La meva opinió sobre aquest hostal és dolenta, i personalment no hi penso tornar mai més, sobretot pel poc espai que hi ha.
La ubicació de l’hostal és força bona, just al costat de l’estació de metro d’Asakusa (Ginza Line).
Només entrar, trobem a l’esquerra unes escales molt empinades que duen a les habitacions, i a la dreta, el menjador, ordinadors, una dutxa i unes altres escales on també hi havia la recepció, suposo que també hi devia haver més habitacions. A la zona de les escales que anaven del primer al segon pis hi havia una pissarra perquè els clients hi escriguessin, i hi havia missatges en diversos idiomes.
La clau de l’habitació tenia un codi escrit per poder obrir la porta del carrer. Al contrari que al Costa del Sol, sembla que aquí anaven amb més compte pel que fa als lladres.
Un cop vam aconseguir pujar les escales amb les maletes que portàvem, vam obrir l’habitació i ens vam trobar amb la sorpresa que, o hi entraven les maletes, o nosaltres, però gairebé no hi havia espai per als dos. A l’habitació hi havia una llitera i una finestra que donava al carrer de l’entrada (altres tenien vistes al riu Sumida), aire condicionat, i… res més. L’espai suficient per passar cap a la llitera i punt. Darrere la porta hi havia una bossa amb mapes de metro o de Tòquio, informació de l’hostal i alguna cosa més.
L’habitació estava just al costat de la rentadora, però o no feia soroll, o ningú rentava (cosa que no m’estranyaria, ja que era força cara i a sobre no tenia assecadora, havies d’estendre-ho a la terrassa, i si plovia, mala sort). Just a davant, hi havia un lavabo una mica cutre, només el vàter era d’alta tecnologia (els típics que et renten el cul i tal…).
El problema va vindre a l’hora de dutxar-se, la dutxa més propera (al primer pis) feia molta pudor i no vam aconseguir saber com s’obria el llum, calia entrar al grup d’habitacions del primer pis per trobar l’interruptor. La solució era anar a la planta baixa, on hi havia dues dutxes juntes i relativament netes.
Al menjador hi havia un calendari amb totes les festes dels voltants, però no vam gosar d’entrar-hi gaire ja que sempre estava ple de guiris fent soroll. A les set de la tarda feien descompte en begudes alcohòliques al bar del costat, i s’omplia de guiris maleducats cridant i no deixant dormir al personal fins les 10 de la nit.
Les úniques parts bones que vam trobar van ser el Wi-Fi i que hi havia una terrassa amb unes molt bones vistes del riu Sumida. A aquesta terrassa s’hi arribava per les escales d’emergència de l’edifici, sortint pel segon pis. A part dels estenedors, hi havia també taules i cadires per prendre la fresca.
Considerant el preu, no és mala opció si no us importa que hi hagi guiris fent soroll ni que l’espai sigui ridícul. Com deia abans, l’ubicació és força bona, però el preu és baix per algun motiu.
Habitació doble: 5,000 iens (preu de l’habitació)
Web: Guest House Khaosan Original
Vídeo: Hostal Khaosan - Tokyo
En el primer cas, en aquestes botons negres, apareixeran els números en verd, per a que tu després polsis al bitllet que vols. També teniu abaix dels botons negres quants bitllets voleu i si sou adults o nens (no recordo d’haver polsat a cap d’aquests en aquesta màquina)
és comú, va de la mateixa manera, mires quan costa als mapes d’adalt anar a l’estació on vols, fiques els diners que diu adalt, et posarà a la pantalla diferents bitllets, i tu marques a la pantalla el que vols. A l’esquerre s’ha de marcar per a quantes persones és i crec que ja està, això de Ticket normal tampoc em sona d’haver-li polsat ^^u
