Ja fa temps que vaig fer la primera ressenya dels hotels en què vam allotjar-nos a Japó. Continuo amb el següent, l’Hostal Khaosan.

La meva opinió sobre aquest hostal és dolenta, i personalment no hi penso tornar mai més, sobretot pel poc espai que hi ha.

La ubicació de l’hostal és força bona, just al costat de l’estació de metro d’Asakusa (Ginza Line).
Només entrar, trobem a l’esquerra unes escales molt empinades que duen a les habitacions, i a la dreta, el menjador, ordinadors, una dutxa i unes altres escales on també hi havia la recepció, suposo que també hi devia haver més habitacions. A la zona de les escales que anaven del primer al segon pis hi havia una pissarra perquè els clients hi escriguessin, i hi havia missatges en diversos idiomes.
La clau de l’habitació tenia un codi escrit per poder obrir la porta del carrer. Al contrari que al Costa del Sol, sembla que aquí anaven amb més compte pel que fa als lladres.
Un cop vam aconseguir pujar les escales amb les maletes que portàvem, vam obrir l’habitació i ens vam trobar amb la sorpresa que, o hi entraven les maletes, o nosaltres, però gairebé no hi havia espai per als dos. A l’habitació hi havia una llitera i una finestra que donava al carrer de l’entrada (altres tenien vistes al riu Sumida), aire condicionat, i… res més. L’espai suficient per passar cap a la llitera i punt. Darrere la porta hi havia una bossa amb mapes de metro o de Tòquio, informació de l’hostal i alguna cosa més.
L’habitació estava just al costat de la rentadora, però o no feia soroll, o ningú rentava (cosa que no m’estranyaria, ja que era força cara i a sobre no tenia assecadora, havies d’estendre-ho a la terrassa, i si plovia, mala sort). Just a davant, hi havia un lavabo una mica cutre, només el vàter era d’alta tecnologia (els típics que et renten el cul i tal…).
El problema va vindre a l’hora de dutxar-se, la dutxa més propera (al primer pis) feia molta pudor i no vam aconseguir saber com s’obria el llum, calia entrar al grup d’habitacions del primer pis per trobar l’interruptor. La solució era anar a la planta baixa, on hi havia dues dutxes juntes i relativament netes.
Al menjador hi havia un calendari amb totes les festes dels voltants, però no vam gosar d’entrar-hi gaire ja que sempre estava ple de guiris fent soroll. A les set de la tarda feien descompte en begudes alcohòliques al bar del costat, i s’omplia de guiris maleducats cridant i no deixant dormir al personal fins les 10 de la nit.
Les úniques parts bones que vam trobar van ser el Wi-Fi i que hi havia una terrassa amb unes molt bones vistes del riu Sumida. A aquesta terrassa s’hi arribava per les escales d’emergència de l’edifici, sortint pel segon pis. A part dels estenedors, hi havia també taules i cadires per prendre la fresca.

Considerant el preu, no és mala opció si no us importa que hi hagi guiris fent soroll ni que l’espai sigui ridícul. Com deia abans, l’ubicació és força bona, però el preu és baix per algun motiu.

Habitació doble: 5,000 iens (preu de l’habitació)
Web: Guest House Khaosan Original

Vídeo: Hostal Khaosan - Tokyo

Comencem amb aquest hotel la llista de ressenyes dels hotels i hostals on hem estat.

La meva opinió general d’aquest hostal és bona, però passem a detallar-ho millor.

La ubicació de l’hostal queda una mica allunyada de l’estació de Kyoto, a uns 15 minuts caminant, però el terreny és força pla. També hi ha una estació de metro (Gojo) a 3 minuts. Al costat de l’hostal hi havia uns bancs i una escola. Per aquella zona hi ha un Seven Eleven, i una mica més amunt, en un carrer més transitat, un supermercat on podies comprar menjar per fer-te’l a la cuina de l’hostal. Anant cap a l’estació de Kyoto també hi havia un altre supermercat i dos Lawsons (en un d’ells podies menjar allà mateix, cosa força útil ja que no hi ha bancs enlloc).

A l’entrada de l’hostal trobem una màquina expenedora, interessant per si són altes hores de la matinada i tens set i no vols sortir a comprar. Allà també hi havia dues bicicletes per llogar. L’entrada sempre està oberta (per estrany que pugui semblar, ja que a Espanya entrarien en qualsevol moment i ho robarien tot), de manera que pots entrar i sortir a l’hora que vulguis. Les claus te les has d’endur tu. Val la pena comentar també que el dia d’arribada et poden guardar les maletes a partir de les 9:30 del matí.

Al costat de recepció hi ha una taula on pots menjar, veure la tele i consultar guies i mapes de Kyoto. Una mica més al fons hi ha un telèfon, tot i que només per a trucades locals. Per connectar-te a Internet, has d’utilitzar l’ordinador de la recepció, per la qual cosa només et deixen estar-t’hi uns 10-15 minuts.

Més al fons trobem la cuina. És aquí on hi ha també les rentadores i assecadores. La rentadora valia 150 iens (en monedes de 50, que et podies canviar tu mateix en una caixeta que hi havia al costat, això a Espanya tampoc funcionaria). L’assecadora era força cara (100 iens per 10 minuts, sent necessari uns 40-50 minuts per deixar-ho humit. Seria interessant, doncs, portar una corda per poder estendre-ho a l’habitació (tot i que teòricament no està permès).

Respecte dels estris de la cuina, hi ha diverses neveres, tot i que acostumen a estar plenes a vessar. El foc és de gas i val 10 iens 10 minuts, suficient per cuinar alguna cosa ràpidament.

Val a dir que aquesta habitació (cuina/rentadora) té també sauna gratis incorporada (ho va comentar un altre guiri, que va exclamar “free sauna!!”), ja que pot estar tranquil·lament a uns 40-45 graus i no pares de suar com un porc.

Respecte de les habitacions, la nostra era força gran, de 6 tatamis, i amb un parell de futons, i uns coixins força prims (nosaltres els vam doblegar per la meitat). El lavabo era prefabricat, de manera que era difícil que hi veiessis animalons. Hi havia aire condicionat, la qual cosa feia força agradable l’estada (de no haver-n’hi hagut, seria una altra sauna). Una de les finestres tenia mosquitera, per als qui prefereixin respirar aire pur en lloc del de l’aire condicionat.

La nostra habitació quedava ubicada a l’edifici del costat, per la qual cosa era necessari posar-se unes sabatilles, sortir a una zona sense sostre (la qual cosa, si plou, no fa gaire gràcia), i entrar a l’altre edifici i treure’s les sabatilles. Cal ressaltar que hi ha habitacions que queden darrere de recepció, per la qual cosa no cal fer això.

El personal de l’hostal semblava amable, tot i que tampoc hi vam parlar gaire. La neteja de les habitacions era cada dos o tres dies.

Això és tot, com ja he dit, la nostra valoració és bona, no es pot demanar més per un hostal tan barat. Molt recomanable si busqueu un lloc barat, ben situat i amb una bona relació qualitat-preu.

Habitació doble: 5,500 iens (preu de l’habitació)
Web: Guest House Costa del Sol

Vídeo: Hostal Costa del Sol - Kyoto

Com que no sabia com actualitzar el blog, he fet un calendari il·lustrat del nostre viatge. Els dies han estat canviats perquè al Panda li anava millor aprop de l’Agost, i com que el preu és el mateix amb Finnair… La cosa és que jo pensava que juliol era una mala època perquè era l’època de pluges, però aquest any ha estat plovent al principi d’agost. Ja veurem si la sort ens acompanyarà… xD

Ara ho explicaré per als que els interessin els símbols:
La casella blava és que passarem el dia a l’avió.
Les caselles grogues és que serem a Tòquio. El llit significa que aquell és el dia que dormirem a l’hotel, els focs artificials del 25 és el Hanabi del riu Sumida.
Les caselles vermelles és que serem a Kyoto. El tren se suposa que és un Shinkansen, el cérvol representa Nara, el toori el Fushimi-Inari, i el bosc la muntanya d’Arashiyama.
Les caselles verdes és que serem a Osaka, i la síndria representa el poble de Gosho Aoyama.

Com podeu veure a la imatge de baix, en arribar a l’aeroport ens diuen “Benvinguts a Japó”, però per als que sapigueu llegir hiragana veureu que posa: “Okaeri nasai (benvinguts a casa)”.

No ens poden dir a nosaltres també benvinguts a casa? D’aquesta manera no em sentiré com a casa i_i xD

Feia un temps que el volia fer, però el Panda mai en tenia ganes. Ahir vaig aconseguir que instal·lés el WordPress, i aquest matí l’hem retocat tot perquè s’assemblés al disseny que havia fet jo amb el Photoshop.

Aquest és el resultat que ha quedat entre el Panda i jo. Com a novetat, hem posat l’apartat del núvol d’etiquetes, tot i que no crec que serveixi de gaire… xDD

Bé, en aquest blog escriurem tot el que tingui a veure amb el nostre viatge a Japó, tot i que de moment, fins d’aquí un any, quasi tot serà planificació i no estarà gaire actualitzat.

M’acabo d’adonar que aquest blog et guarda tot el que escrius com a esborrany cada minut o així, i per als que teniu blog ja sabeu que això és tot un goig xD

Ah, si voleu un avatar propi a l’avatar per comentar, registreu-vos a Gravatar amb la vostra adreça de correu electrònic i us apareixerà al cap d’una estona ^^