1 gen.
Hotel Edoya - Tokyo
L’últim hotel que ens quedava per ressenyar és l’Hotel Edoya.
La meva opinió sobre aquest hotel és molt bona, l’únic punt dolent destacable és la ubicació per la pujada que hi ha abans d’arribar a l’hotel, tot i que llegint altres opinions pensàvem que seria molt més forta.
L’hotel està ubicat a prop d’Akihabara, un bon lloc si sou frikis. També es pot anar caminant fins al Tokyo Dome, i al jardí Koraku-en que hi ha al costat. El metro més proper és Suehirocho (Ginza Line).
Abans d’entrar, hi ha una mena de tauleta i cadires per si vols descansar a fora, cosa que s’agraeix, ja que és estrany veure bancs. També hi havia uns antimosquits amb forma d’espiral a disposició lliure (suposo).
En entrar, trobem una sala d’estar bastant gran, amb cadires i taules on podem llegir la premsa, connectar-se amb el portàtil via Wi-Fi, o fer ús dels ordinadors i impressores de l’hotel.
Sempre hi ha algú a recepció, sigui l’hora que sigui, i els recepcionistes més o menys es defenen amb l’anglès.
La connexió Wi-Fi només funcionava a la planta baixa o en algun lloc del primer pis, i el tenien configurat d’alguna manera estranya, ja que en el nostre portàtil funcionava, però amb el meu mòbil no, i amb el portàtil d’altra gent, tampoc.
Tot l’hotel era de moqueta, i als passadissos sempre tenien engegat l’aire condicionat.
Pel que fa a l’habitació, en entrar hi havia un rebedor amb un parell de sabates perquè les utilitzessis dins de l’habitació, que era tota de parquet. En el nostre cas, després hi havia una sala d’on podies entrar a l’habitació de la dutxa i banyera, al WC o al dormitori. En aquesta sala hi havia el lavabo amb un mirall i un assecador, on cada dia deixaven una pinta, un respall de dents, fulla d’afeitar, sabó de dutxa i sabó de mà. A sota, hi havia una cistella amb dues tovalloles de mà i dues de dutxa.
Al WC, hi havia unes sabates de color vermell per utilitzar-les únicament allà, però no tenia gaire sentit perquè era un espai tan petit que no et podies ni moure, pràcticament.
La dutxa i la banyera, estaven a la mateixa sala, però per separat. Jo un dels dies vaig optar per fer-me un mini-onsen particular omplint la banyera d’aigua calenta.
El dormitori estava compost per un futó doble, un sofà, una tauleta amb un termo d’aigua calenta i un joc de te que cada dia renovaven, una nevera i un televisor damunt de la nevera. També hi havia aire condicionat, els comandaments del qual estaven a la paret, al costat del futó, i un altre comandament per posar música ambient. Finalment, l’habitació tenia un telèfon amb funció de despertador. Destacar també que els coixins del futó tenien dues cares: un costat amb textura de grans d’arròs, i per l’altre, normal.
A l’últim pis de l’hotel, hi havia diverses opcions: una terrassa des d’on observar les vistes del carrer, una sala on descansar amb butaques, la zona de rentadores i assecadores, un parell de màquines expenedores de begudes (una d’elles de cervesa), i els onsen (banys termals), un per a cada sexe.
L’onsen tenia una zona amb taquilles per desar-hi la roba, i després s’entrava en una zona on hi havia els seients per seure i rentar-se (hi havia tres tipus de sabó), i al costat, hi havia dos onsen (al de dones, un), que semblava com si tinguessin sorra. A part d’això, hi havia una petita sala amb sauna (només al d’homes). Més al fons, hi havia una porta per sortir a fora, on trobaves un altre onsen més petit a l’aire lliure.
Al sòtan, hi havia l’aparcament, i en un costat, una sortida per on podies marxar sense haver d’entregar les claus a recepció. A part, hi havia el restaurant (buffet lliure) on es podia esmorzar amb els cupons que et donaven gratuïtament a recepció cada dia.
Comparant amb els preus d’altres hotels, aquest no està gens malament, ja que el preu és una mica superior però inclou l’esmorzar, és a dir, que la diferència de preus ja queda amortitzada amb l’esmorzar.
Habitació doble: Dimarts-Divendres: 9,580 iens / Dissabte-Dilluns: 8,540 iens (preu de l’habitació)
Web: Hotel Edoya
“Durante todo el més de Julio, se celebra el Gion Mantsuri, conocido popularmente como “Gion-san”. Se celebra en el templo Yasaka-jinja y el punto álgido del mismo es el día 17 de Julio. Durante ese día se sacan en procesión carrozas de más de 6 metros de altos y dos pisos ricamente decoradas. Esta celebración tiene más de 1000 años de antiguedad. Además del evento principal, durante los dias 14, 15 y 16 se celebra el festival de Yoiyama, durante el cual se exponen las carrozas y son iluminadas con docenas de luces por la noche. Se celebra en la ciudad de Kyoto, y es una oportunidad única para visitar las auténticas residencias japonesas de esta ciudad, ya que es tradición además organizar “jornadas de puertas abiertas” de viviendas particulares para poder asi admirar colecciones de arte privadas.”
“El Festival de Fuegos Artificiales del Río Sumida, que se celebra el último sábado de julio en el antiguo distrito residencial del centro de Tokio, ha venido amenizando las veladas desde el Siglo XVIII. El festival fue suspendido durante los años sesenta y setenta debido a motivos de seguridad - el río estaba contaminado y las casas de madera estaban demasiado cerca de los fuegos - pero el espectáculo regresó en 1978 y desde entonces cientos de miles de personas acuden todos los años.”
Fa unes dies vaig veure les guies que havien al FNAC, i vaig trobar la de Lonely Planet - Tokio de cerca. Totes les pàgines estan a color, ajudant a diferenciar cada barri o districte. A l’inici de cada districte surt un petit mapa on t’indiquen on estan les botigues principals, que pots veure, on menjar, etc. Després, més a dintre, et descriu el que pots veure, quan et costaria, on pots menjar, de hi pots trobar a les botigues més destacades, etc. Pel final surt informació sobre el transport, l’historia, etc. Darrere de la portada surt petites informacions, com algunes frases, telèfons, horaris comercials, etc. També et ve un mapa desplegable del centro de Tokio, però no apareix Asakusa u.u
