- En parlar amb un/a japonès/a evita un excessiu contacte visual i físic. Mirar directament als ulls de l’altra persona s’entén com una provocació cap a aquesta. Donar la mà, com a contacte físic, és totalment estrany per a ells. El millor és fer la típica reverència per saludar. En parlar, vigila de no moure les mans perquè els japonesos ho entenen com una intenció d’agressió.

- Els japonesos fan les divisions diferents a nosaltres:

- Si veus algun conegut o vols assenyalar algú, no l’assenyalis amb el dit. Si estàs obligat a assenyalar una persona, estén al màxim els dits (sí, tots) i mantingues el palmell de la mà cap amunt. Solament s’assenyalen objectes o animals.

- Evita dur gran quantitat de joies i accessoris, així com roba molt acolorida i molt perfum. Si fos el cas, us considerarien personatges del món baix.

- En acabar l’horari laboral, no te’n vagis de seguida com ho faries aquí. Espera que acabi el teu superior i que se’n vagi. Després tu i els teus companys ja us en podreu anar.

- Si vols mocar-te no et moquis en presència de persones. Si ets en una habitació amb algú més, surt d’ella i moca’t. És impensable mocar-se a taula. Si és impossible sortir, gira’t i que ningú et vegi. Ah, i mai utilitzis mocador de tela, sempre de paper d’un sol ús.

- Al costat dret de les escales mecàniques passa la gent amb pressa, els altres han d’anar per l’esquerra. Al contrari que aquí.

- Si et criden i vols fer un gest per a dir “jo”, assenyala’t el nas. El gest japonès per cridar algú és amb la mà de costat. Amb el palmell cap avall o cap amunt s’utilitza solament en el cas d’animals. El gest per a dir “no” és moure la mà front el nas com si sentissis pudor. Si et trobes amb persones per davant i vols passar, posa les mans al mig i fes com si tallessis.

- Les parets dels edificis solen ser molt primes. Per tant, intenta posar el volum de la TV no molt alt i parla amb veu moderada per no molestar als veïns. Si arribes de festa al matí, intenta ni fer córrer l’aigua del vàter.

- Utilitza sabates còmodes per treure i posar si es visita algú. A casa seva t’hauràs de treure les teves sabates en entrar. Mai, a més, duguis mitjons foradats. L’amo de la casa t’ha de proporcionar unes sandàlies per entrar. Això sí, si la sala té tatami (estores de palla), entra descalç. Només s’utilitzen sandàlies per a la casa, ni per a l’entrada ni per al jardí. Al lavabo hi ha unes altres sandàlies especials.

- A les noces i funerals es dóna com a costum diners. Han d’anar en un sobre que es pot adquirir fàcilment a les estacions d’autoservei. Els bitllets, a més, han de ser nous. En cas contrari, es considerarà una falta de respecte.

- Quan arribis a Japó i demanis un taxi, espera’t i s’obrirà la porta per art de màgia. És un sistema tecnològic.

- A Espanya el plat fort és el menjar, mentre que l’esmorzar i el sopar són per acompanyar. Paradoxalment, allí el plat fort són l’esmorzar i el sopar, mentre que el menjar és una mica “passatger”.

- És freqüent veure mòbils plens d’accessoris com ninots o peluixos petits. A la majoria de mòbils no existeix la targeta SIM, sinó que el número de telèfon es queda gravat al mateix telèfon mòbil.

- Quan pugis a un autobús t’adonaràs que no pagues en pujar-hi. I no és perquè sigui gratis, sinó que es pagar al baixar.

- El grup sanguini que ets determina el teu caràcter, segons els japonesos. Algunes empreses contracten a treballadors seguint aquesta “original” regla.

- Al Japó, menjar fent soroll no és cap molèstia ni falta de respecte. Per a ells és símptoma que s’està gaudint del menjar i que aquest és deliciós.

- Se’ls assequen fàcilment els ulls, per la qual cosa utilitzen unes gotes especials. No obstant això, les seves retines aguanten més llum solar que les nostres. Nosaltres necessitem ulleres de sol per protegir-nos d’ell.

- Neixen amb una taca blava al cul anomenada “moukohan”, que desapareix als pocs mesos de vida.

- Quan es fan vells, els surten una sèrie de taques fosques en la pell anomenades “roujinhan”.

- Són molt sensibles a l’alcohol i amb poques copes ja no s’aguanten de peu. Si demanes repetir alguna beguda alcohòlica en un restaurant, que no t’espanti la mirada desafiadora dels que t’envolten. Això sí, els dies de festa fins i tot beuran més que tu…

Extret d’aquí