Avui hem arribat a Tokyo. Ens hem passat com una hora buscant l’hotel xD Hem preguntat a tres persones, i al final l’hem trobat perquè jo recordava més o menys al mapa on era. M’ha sorprès que una noia a sortit d’un bar ple de gossets i ens ha preguntat si necesiitavem ajuda Això si, res a veure amb Kyoto. Allà tothom et demanava perdó i et saludaven a tot arreu i et donaven les cosses amb les dues mans a l’hora que et feien una reverencia. En canvi a Tokyo avui s’han xocat un munt de gent amb mi i no m’han dit ni pio, i els deles botigues et donen els diners amb una ma, i la reverencia es molt escasa.

Ah, pel nostre primer dia hem anat a Akihabara. Hem tornat a intentar a anar al pulpo i per fi hem tret alguna cosa, i a la primer jugada. Un love-chan bastant grosset. A Kyoto ens vam gastar força diners en aconseguir un panda gegant verd, que crec que es la mascota d’un té verd. També hem comprat alguna figureta. Avui no hem fet cap foto, però, només videos. Es que en aquuest hotel no hi ha espai per buscar coses per les maletes, es superreduit.

Hem anat a Nijo, i la veritat es que no mata. L’únic que et mata són els 600 yens que costava. Només hem vist alguns abres, alguna carpa i pedres. Va estar molt millor el Kiyomizudera que a sobre era més barat.

Desprès vam sortir a buscar alguna cosa per dinar tot i ser les 12 del matí i vam trobar una panaderia!! Pa!! Hem pogut comprar una barra de veritat! No com l’altre dia del supermercat, que era “pan antiguo”. Ah, per esmorçar ho hem fet per primer cop dintre d’un combini. Pagues i et vas a un costat de la botiga on hi han alguns seients. La veritat es que es refien massa xD I avui he tornat a agafar el mateix de sempre, el meu suc de taronja de 270 ml, no com altres dies que era de 500 i no hi havia qui s’ho acabés (apart de l’Edu). També he provat una espècie de madalena-bizcocho que no feia bona olor però no era dolent.

Bé, desprès de la barra de pa l’Edu volia un KFC (Kentuky) i per fer-lo callar vam anar a un perdut de la mare de déu que vam trobar utilitzant una especie de gps que es va baixar. Quan començem a demanar al Kentuky la noia no sabia RES d’anglès, ni la que atenia ni les tres de darrere seu que s’ho estaven mirant, vam deduir al final que volia dir-nos si original o cruixent. L’altre dia almenys sabia alguna paraula..

Desprès tornem a agafar el tren fins Arashiyama i comença el cançament. No teniem ni idea de com anar. Al final (pel que hem vist al tornar) vam agafar un cami que no era i ens vam dirigir cap al riu, quan el bosc de bambú que voliem veure estava molt aprop de l’estació. Això ens passa per seguir el camí amb bltiguetes en comptes dels més estranys xD

Vam escalar molta muntanya, vam pujar uns 300m de muntanya per arribar a un mirador que volia anar l’Edu, com smpre, liant-la. Per cabar-ho d’adobar, mentres descansavem al mirador, l’Edu va i es deixa el paraigues >.> 330 yens a la basura, adéu paraigues comprat a Hokuei. Al centre de la ciutat són 100 yens més cars u___u

Quan ja ens estavem apunt de rendir… aconseguim trobar el camí de bambú!! Ja ho donaava per perdut! Eren enormes i feia soroll per dintre xD

Abans de tornar cap a casa ens hem ficat al Daiso (botiga tot a 100) i el panda s’ha comprat 5 corbates, quan a Espanya costen 7 euros les més barates (apart dels encants).

Ara mateix esta passant “l’home del pal”, és un tio que va pel carrer a les 21:30 fent sonar dos pals cada 10 segons. No sé si és per a que es recullin els nens o què, ni idea. Això sembla un poble, la veritat xD

No ha estat un dia dels més bons, la veritat. Basicament a estat un dia de caminata i de no saber on erem. No portava cap mapa i el gps de l’Edu no servia de res si el mòvil no tenia bateria.

Vam anar al Kiyomizudera, pero, com ovbiament no teniem ni idea de com arribar-hi, vam passar per un munt de llocs estranys. Vam acabar passant per en mig del cementiri aquell tan gran que es veu des del Google Earth. Per sort fàcilment vam trobar la sortida, i en aquella sortida es trobava el començament dell Kiyomizu. La veritat és que m’ho imaginava més gran i com si estigués en un barranc com el Tibidabo de Barcelona. Hem va decebre bastant, però bé. Vam comprar alguna cosa i vam probar el gelat de gel amb xerop. No m’agrada gens a mi xD En aquell momnt vam trobar a uns catalans xD Ah, i a l’hotel per la nit hem trobat a uns espanyols que ja estaven entrant directament amb sabates, quan s’ha d’entrar descalç o amb unes sabatilles apart.

La tarda no cal ni coomentar-la. Haviem anat a veure el festival de Gion però amb la pluja quue queia cada X minuts no valia la pena quedar-se a veure-ho. Les coses que portaven a damunt estaven taapades amb un plastic i perdia la gràcia. Per tant ens hem anat caminant cap a l’hotel, però en aquest moment és quan el mòvil de l’Edu va deixar de funcionar hi ens vam perdre definitavemnt. Vam caminar i caminar recte, fins que gràcies a que no faig cas a l’Edu, vam trobar el carrrer principal que portava fins a l’estció de Kyoto i ens vam saber guiar.

Avui no he parat de queixar-me de les picadures!! Vull una farmacia per comprar alguna cosa que ho calmi! A Hokuei, que és on hem anat avui hi havia una, però pel matí no em picava, i ara no trobo cap T_____T

Quan vam arribar a Hokuei va començar a ploure i vam tenir que comprar un paraigües d’aquells transparents en una botiga on només hi havien velles xerrant. Va costar 330 yens, i és bastant groset.

Al costat d’aquesta botiga i havia la botiga de Conan, la qual vam trobar tancada i ens vam deprimir molt. Al final vam anar al museu a veure si hi havia alguna cosa, i sí, alguna cosa hi havia. Vaig comprar un boli, una tovallola, un puzle, una caixa de mocadors (estava barata xD) i alguna cosa que em deixo.

No vam trobar totes les estàtues per fer-nos fotos, faltava la que hi ha al col·legi, però ves i busca’l. Ja que pràcticament estava tot vist i teníem gana, vam tornar cap a l’hotel abans de l’hora pensada. El tren que vam agafar anava amb Gasoil. Feia soroll de cotxe a vegades i m’adormia fàcilment xD

Vam dinar un bento que vam comprar pel matí, per sort meva va resultar ser pollo. Vaig menjar una mica perquè tinc l’estòmac petit de menjar tant poc i poca cosa m’entra. L’altre nit vaig menjar-me mig pot de Ramen, no vaig poder amb tant. Per sort aquesta nit vam comprar pit de pollastre (elegit amb la vista) i pà “antic, tou i passat” i ens vam poder fer un bocata. Per esmorçar ja he començat a trobar coses que puc menjar: Suc de taronja amb galetes amb xocolata. Algo és algo xD

Aquesta nit m’he adonat que havia fet ell planing a última hora malament es veu. Tenia que ens anàvem el 19, però fins i tot jo sabia que no era fins el 20, així que podem dir que tindrem un diia més lliure a Kyoto. No molesta gens tenir un dia menys a Tokio perquè veient la de mosquits que em volen xupar, eliminaré de la llista visitar aquell temple amb tantes escales. No vull més picadures >____<

Un cop superat bastant bé el get lag vam anar a Fushimi Inari ben de matí, només hi haviaa algun tio amb pintes rares passejant. La veritat és que ja poodia ser tan bonic com vulgués, però la bellesa no feia front a la quantitat de bitxos quue hi havia. Em van picar 19 mosquits. Piquen de mala manera, i algunes picadures són enormes.

Vam deixar d’endinsar-nos cap a dintre perquè si jo sola no aguanto als bitxos, amb un acompanyant que surt cridant perquè una granota se li ha posat als peus ja és impossible xD

A les botiguetes d’abans d’arribar als temples hi havia el que sempre he buscat: alló que sona amb la brissa, ja ho veureu.

Ah, de camí a Fushimi vam trobar un grup d’unes 8 nenes petites que anaven soles al cole, uuna era bastaaant petita. A mi ma mare m’acompanyava al cole fins els 10 anys o més xD

Desprès, cansats de tan de bitxo, vam anar a Nara a veure els cervolets. Estava bastant lluny de l’estació, però finalment vam trobar als cervols. El que no vam trobar era el temple amb cuernos, Todaiji era? Perquè el primer dia que vam arribar se suponia que haviem de veure Osaka, i com no ho vam fer ho vaig intentar colocar per aquest dia. No vam poder veeure gaire apart de Dotombori, però bé, em vaig comprar un clauer de’n Keroro a sobre del Temple de Himeji ^__^ L’Edu, com no, una caixa de Taiyakis xD Bé, abans de que es fes molt tard vam arribar a la punta de Den Den Town. Hi havia botigues que semblaven de manga i anime però desprès entraves i t’adonaves que tot era coses específiques: una era integrament de cartes ( o____________Ô), i la seguent era tot de figuretes d’aquelles quue et venen a les caixes, tot i que de caixes havien poques, totes estaven destapades i suposo que amb un preu depenenen de la raresa de la figura. Una noieta amb X cara et podia costar 400 yens i amb una altra 1500 ._____.

No he actualitzat perquè a l’hotel Costa del Sol només hi ha un ordinador amb internet i no tenien ni wifi ni LAN. Però igualment he anat escribint cara dia al portàtil. A continució aniré enganxant tot.

El primer dia, a no ser que aconsegueixis dormir a l’avió, es dia perdut. Estavem tant cansats que al final ens vam anar a dormir a les 4 de la tarda (hora japonesa).

Sobre l’avió? Doncs feia fred, i com tenia els peus a l’aire lliure encara més xD Una cosa que mai havia vist (potser perquè és el primer viatge llarg que faig) és que moltes japoneses portaven unes sabatilles d’estar per casa.
El menjar de l’avió no era escesivament fastigos, molts japos s’ho menjaven encantats, tot i que jo no tant xD Potser de cada plat aconseguia menjar-me 1/3 xD Cada hora o aixi passaven per donar-te té o café, el curiós és que rarament et donaven suc o aigua a no ser quue ho demanesis.

Quan estavem arrivant a Kansai es comença a veure molts vaixells de pesca, i més cap aprop de terra l’aigua estava d’un color com amarronat… No si s’havia causat per la pluja removent l’aigua o què coi era,

Se suposava que aviem d’anar a Osaka el mateix dia de l’aterratge, però l’Ereza no tenia gaire forçes, i a mi em feia mal l’esquena de portar la motxilla, aixi que vaig modificar la ruta per passejar més aprop, però a les 3, alhora de fer el chek-in només teniem ganes de treurens la suorde sobre i dormir. A estat el primer cop que m’he dormit tant rapid. Pero m’he aixecat a les 7 perquè era fosquissim i volia saber si ja eren les 4 de la nit i no xD Ara no puc dormir i estic escribint per fer passar el temps.

La cosa més molesta del primer dia ha estat la calor, perquè tot són cases i l’ombra és més escasa, i desprès que no hagin seients ni papereras en lloc. Ah, si que hi han seients, els únics que hem trobat durant 1 o 2 hores caminant, els de davant de l’hotel, però per aquest barri està ple de bitxos mutants que em recorden a les abelles vermelles aquelles mortals i cada 2×3 surto corrent xD Quant finalment ens anavem a seure perquè havia ombra i tot, trobem que ja hi havia algú descansant, el monstre mutant aquell, déu meu xD [ara hem tornat d'un passeig nocturn i el mutant estava cupulant amb un altre igual, quina ilució, fillets xDD]

Ve, aqui deixo les meves explicacions que fa moltíssima calor i el portàtil s’està començant a posar calent. Ah, sembla a chiste que ens hagin donat mantes també xDD

Apa, seguiré contant un altre dia que puguui actualitzar, que aquest hotel no té wifi.

Bai-bai~

Ja a arribat l’hora. Un any fent els preparatius i per fi em serviran d’alguna cosa.
Encara no em crec que vagi a Japó, si estic nerviosa principalment és perquè pujaré en un avió xD Us faré un anàlisi a fons sobre l’avió per si a algú com jo li interessa.
A l’avió de Narita-Helsinki ens donaran 3 maquetes de dos avions de Finnair amb que anem. Ja us posaré fotos, són enormes!

Intentaré escriure cada dia! I a veure si aconsegueixo que l’Ereza escrigui alguna entrada xD

Matta ne!

Feia un temps que el volia fer, però el Panda mai en tenia ganes. Ahir vaig aconseguir que instal·lés el WordPress, i aquest matí l’hem retocat tot perquè s’assemblés al disseny que havia fet jo amb el Photoshop.

Aquest és el resultat que ha quedat entre el Panda i jo. Com a novetat, hem posat l’apartat del núvol d’etiquetes, tot i que no crec que serveixi de gaire… xDD

Bé, en aquest blog escriurem tot el que tingui a veure amb el nostre viatge a Japó, tot i que de moment, fins d’aquí un any, quasi tot serà planificació i no estarà gaire actualitzat.

M’acabo d’adonar que aquest blog et guarda tot el que escrius com a esborrany cada minut o així, i per als que teniu blog ja sabeu que això és tot un goig xD

Ah, si voleu un avatar propi a l’avatar per comentar, registreu-vos a Gravatar amb la vostra adreça de correu electrònic i us apareixerà al cap d’una estona ^^