Dia 13: Últimes compres i visites

Avui era l’últim dia i encara ens quedaven coses per veure i per comprar. Primer vam començar amb les barques de Ueno. Tenia moltes ganes de pujar a una barca de rems, però fotia una calor… Al final vam agafar una de pedals que tenia sostre u.u No va haver gaire a destacara, per 600 yens vam estar 30 minuts a un llac sense carpes però amb uns tortugons que fan por. Quan ja ens quedava poc va aparèixer al costat de la nostre barca una closca de tortuga gegant! Per a caure’t allí dintre xD Bé, dir que vaig estar pedalejant jo la majoria d’estona, l’espai era escàs i a les persones groses els hi costa moure’s allí dintre.

Desprès d’això hem anat a Shibuya a buscar unes sabates, no volia sortir de Japó sense haver-me comprat tot un conjunt, i només em faltaven les sabates. Allí vam trobar l’estatua de Hachiko, però no sé si era perquè estava molt deteriorada que no tenia pràcticament forma. Dintre d’uns anys semblarà un tros de bronce pulit. No em vaig fer fotos perquè hi havia bastanta gent i tampoc és que matés la estatua.. Ho sento per Hachiko, no tinc res en contra d’ell, només que l’estatua m’ha decebut.

Hem passat per un encreuament de peatons semblant al de les fotos, no sé si era el mateix, però la veritat és que en les fotos sembla més impressionant i gran.

Desprès de fer compres al Tokyo Hands, de tornada he aconseguit comprar-me unes sabates! De camí a l’estació hi havia una sabateria bastant gran ^^ Hi havia uns molt monos però amb bastant tacó a 3,000 yens, caríssims. Ja penjaré el conjunt que m’he comprat a Japó. Allí anaven totes igual casi, però jo aquí segur que no xD

Per la tarda haviem d’anar a Odaiba, però hem preferit fer les últimes compres per Asakusa i Akihabara. Hem estat buscant una figura/estatua d’un Torii però res, només la vam trobar al Fushimi Inari i ja no l’hem vist mai més. Quedarà pendent per les compres d’un pròxim viatge, i quan torni a anar al Fushimi aniré tapada fins a les celles, em dona igual la calor >.>

I per acabar el dia, com no, vam anar al Mandarake i al Kentucky a sopar. Adéu ales de pollo picant.
Si voleu comprar figures barates, aneu a la planta 8 del Mandarake. Al fons a unes vitrines hi han figuretes que venen sense caixes el doble de barat que et costaria amb caixa.

Dia 12: Hanabi

Ahir vam anar a comprar roba a Harajuku. Pel que he vist el carrer de Takeshita o com se digui és el millor lloc per comprar roba. Només em vaig comprar un vestit i un cinturó, però bé, és molt difícil comprar amb un noi.

Al mateix carrer també hi vaig trobar una botiga on venien el yukata amb tots el seus accesoris, escepte una corda que es necesita per posar-se el yukata, i per remediar-ho em vaig fotre el cinturó normal que m’havia comprat abans xD

Al final em vaig posar el Yukata a plan chapuzas, però ni jo ni l’Edu ens aclaravem, a més, que tots els Yukates són per mida 165cm, i jo medeixo 10 centimetres menys.

Sobre el hanabi… Era bastant estresant buscar un lloc bo, perquè hi havia gent que fins i tot s’havia quedar a dinar allí. Algunes directament ficaven un tros de tela i ale, lloc reservat. Al final ens vam quedar de peu a una barrera, i sense voler ens vam adonar que teniem a darrere els de Tokyo TV i sortia un tal Takeshi a darrere. Crec que ens haviem colocat al millor lloc, ells veiem sencers i teniem les barques a davant. El problema és que estavem tant aprop que havies de pujar massa el cap.

Bé, unes quantes fotos d’aquest dia, una dels focs i l’altre meva a les 9 de la nit desprès d’haver estat tota la tarda en Yukata. la foto on surtu és molt dolenta perquè el fotògraf és de pocamonta i ni m’avisava que portava el yukata malament ni que feia carotes. Per venjar-me d’aquestes fotos tan males que em fa hauría de posar fotos seves ¬¬

Dia 11: Tokyo Tower i Roppongi

Principalment dir que la Torre de Tokio es bastant timo, sobretot la parta més alta. A part de que costa un ronyó, no és que sigui gaire espectacular les vistes (almenys de dia). Si heu d’anar és millor anar al observatory de Roppongi Hills, que a més a més l’entrada serveix pel museu d’art.

M’he passat tot el dia queixant-me de que em picaven les cames. M’havien picat un altre batalló de mosquits, o un de sol, no sé, perquè la majoría de picades estan a la cama esquerre. A l’Edu també l’han acribillat bastant, però a ell no se l’infla com a mi.

A la tarda hem anat cap a Roppongi, però lla veritat és que no he vist res de bó o____o No sé si és que no sé on veure les coses o què, però ni edificis alts ni històries. La millor part ha estat al costat de Roppongi, al Tokyo Midtown. Anant cap al parc on hi havia un llac i altres coses, hem vist un rierol amb unes cuantes pedres amb seients. Ens hem adonat que era com un “chiringuito” on li demanaves per seure i et deixaven uns seients de palla per estar aseguts amb els peus ficats a l’aigua. M’ha costat una mica aconseguir que l’Edu volgués anar, però al final ho he aconseguit:

Bé, ja no tinc gaire més a dir. He aprofitat per comprar-me més mitges i alguna figureta més, però com acabo d’arribar a l’hotel no he tinguit temps de fer fotos. He deixat a l’Edu bullint-se als banys termals, jo no entro allí ni loca, m’agafa complejo de pollo cocido.

Dia 10: Korakuen

Avui per fí hem sortit del claustrofobic hostal de Khaosan i em anat a l’Edoya. Ja que esta a 20 minuts de Tokyo Dome caminant hi hem anat, i també al jardí del costat.

Per 300 yens pots entrar a uns jardins amb llacs, algun rierol, carpes, anecs, ocells.. Estava bastant ple de ejecutius que s’anaven a menjar allí, suposo que amb el pase anual que venen. No hi ha massa que dir, però era molt bonic. No ens haviem adonat que venien menjar per a carpes, si no haguessim comprat, feien molta gràcia veure’ls amb aquella bocota gegant xD

Desprès vam entrar a la nostra habitació de l’Edoya i… Una pasada, almenys desprès d’haver estat en una cutrez d’hostal. Sofa, nevera, tele, musica ambiental, aire acondicionat, respalls de dents, tovallola, sabó, bany i dutxa privat, banys termals a l’última planta… Hi hi ha un munt d’espai per a la meletes, a l’altre hotel ni les podiem obrir.

Per la tarda hem aprofitat per tornar al Mandarake d’Akihabara i hem comprat més figuretes. Aqui teniu noves fotos (la figura més grossa és de l’Edu, i la repetida d’ahir també, eh? xD):

Dia 9: Ikebukuro i Shinjuku

No ho havia mencionat, però l’altre dia vam veure pegatines per a cotxes de sèries d’anime, però també vam veure una per a… autobusos! Bé, en concret només era per un model d’autobus. Les pegatines de cotxes costaven uns 10 euros. Si tingués algún model del que deien encara me les compraria xD

Doncs bé, avui ens hem perdut pel matí a Kapppabashi, no hi havia res interesant, però m’he comprat un gatet molt mono solar que mou la poteta. Desprès hem anat cap a Ikebukuro on hi havia un Mandarake, però només era de mangues yaois, no hi havien figuretes. Més tard hem passat un moment per Nakano per anar a buscar figuretes al Mandarake i m’he comprat dos. Era una botiga molt petita però estaven totes les figures cooncentrades.

La veritat és que Shinjuku i Ikeburo no m’han dit res. Potser perquè tampoc tenia tant de temps per mirar-ho tot bé.

Per la nit hem anat a la terassa del Khaosan. Les escales per pujar feien por.. xD Ja posaré un altre dia fotos de les vistes i la review de l’hotel. A mi no m’ha agradat gaire, massa gent i massa borratxo, però bé, era molt barat i tampoc està malement situat. Demà a l’Edoya~

Dia 8: Akihabara

Hem anat pel matí a Yokohama, però no m’ha agradat gaire, potser perquè hi havia boira pixanera i feia molt de fred. Sort d’unes manigues que em vaig comprar a Kyoto, que si no em congelo avui xD
Només hem estat pel barri chino per anar al Panda-ya, però en casi totes les botigues hi havien coses de pandes. M’he comprat un joc de sabanes, una sabonera d’un panda, i una samarreta estranya. Ah, l’Edu s’ha comprat una  caixa on sortia una gamba a la caixa i quan se l’ha anat a menjar deia que era com plàstic insabor xD Vaja timada xD Sort que només era 100 iens.

Per dinar hem anat a un combini, però res del que hem comprt m’agradava. M’he menjat amb dures penes un sandtwich d’ou dur >_____> Al menys per la nit he menjat en un Kentucky (si, un altre cop xD) Hem descobert que molt aprop de l’hotel hi ha un xD

Per la tarda hem anat a Akihabara per acabar bé le dia. Hem anat un altre cop al pulpo i hem tret una figureta a la primera. També hem anat al Mandarake (no sé ni com l’he trobat xD) i ens hem comprat dos figueretes mones *_____* L’Edu volia la mateixa que jo, però com que no sabiem com dir-li que voliem una figureta de la vitrina del fons, hem apostat que se la quedava qui fos capaç de demanar-li, i he guanyat jo sense parlar xD

Compres frikis per ara:

Dia 7: Per fi tenim internet

Avui hem arribat a Tokyo. Ens hem passat com una hora buscant l’hotel xD Hem preguntat a tres persones, i al final l’hem trobat perquè jo recordava més o menys al mapa on era. M’ha sorprès que una noia a sortit d’un bar ple de gossets i ens ha preguntat si necesiitavem ajuda :o Això si, res a veure amb Kyoto. Allà tothom et demanava perdó i et saludaven a tot arreu i et donaven les cosses amb les dues mans a l’hora que et feien una reverencia. En canvi a Tokyo avui s’han xocat un munt de gent amb mi i no m’han dit ni pio, i els deles botigues et donen els diners amb una ma, i la reverencia es molt escasa.

Ah, pel nostre primer dia hem anat a Akihabara. Hem tornat a intentar a anar al pulpo i per fi hem tret alguna cosa, i a la primer jugada. Un love-chan bastant grosset. A Kyoto ens vam gastar força diners en aconseguir un panda gegant verd, que crec que es la mascota d’un té verd. També hem comprat alguna figureta. Avui no hem fet cap foto, però, només videos. Es que en aquuest hotel no hi ha espai per buscar coses per les maletes, es superreduit.

Dia 6: Bambú

Hem anat a Nijo, i la veritat es que no mata. L’únic que et mata són els 600 yens que costava. Només hem vist alguns abres, alguna carpa i pedres. Va estar molt millor el Kiyomizudera que a sobre era més barat.

Desprès vam sortir a buscar alguna cosa per dinar tot i ser les 12 del matí i vam trobar una panaderia!! Pa!! Hem pogut comprar una barra de veritat! No com l’altre dia del supermercat, que era “pan antiguo”. Ah, per esmorçar ho hem fet per primer cop dintre d’un combini. Pagues i et vas a un costat de la botiga on hi han alguns seients. La veritat es que es refien massa xD I avui he tornat a agafar el mateix de sempre, el meu suc de taronja de 270 ml, no com altres dies que era de 500 i no hi havia qui s’ho acabés (apart de l’Edu). També he provat una espècie de madalena-bizcocho que no feia bona olor però no era dolent.

Bé, desprès de la barra de pa l’Edu volia un KFC (Kentuky) i per fer-lo callar vam anar a un perdut de la mare de déu que vam trobar utilitzant una especie de gps que es va baixar. Quan començem a demanar al Kentuky la noia no sabia RES d’anglès, ni la que atenia ni les tres de darrere seu que s’ho estaven mirant, vam deduir al final que volia dir-nos si original o cruixent. L’altre dia almenys sabia alguna paraula..

Desprès tornem a agafar el tren fins Arashiyama i comença el cançament. No teniem ni idea de com anar. Al final (pel que hem vist al tornar) vam agafar un cami que no era i ens vam dirigir cap al riu, quan el bosc de bambú que voliem veure estava molt aprop de l’estació. Això ens passa per seguir el camí amb bltiguetes en comptes dels més estranys xD

Vam escalar molta muntanya, vam pujar uns 300m de muntanya per arribar a un mirador que volia anar l’Edu, com smpre, liant-la. Per cabar-ho d’adobar, mentres descansavem al mirador, l’Edu va i es deixa el paraigues >.> 330 yens a la basura, adéu paraigues comprat a Hokuei. Al centre de la ciutat són 100 yens més cars u___u

Quan ja ens estavem apunt de rendir… aconseguim trobar el camí de bambú!! Ja ho donaava per perdut! Eren enormes i feia soroll per dintre xD

Abans de tornar cap a casa ens hem ficat al Daiso (botiga tot a 100) i el panda s’ha comprat 5 corbates, quan a Espanya costen 7 euros les més barates (apart dels encants).

Ara mateix esta passant “l’home del pal”, és un tio que va pel carrer a les 21:30 fent sonar dos pals cada 10 segons. No sé si és per a que es recullin els nens o què, ni idea. Això sembla un poble, la veritat xD

Dia 5: Kiyomizu-dera

No ha estat un dia dels més bons, la veritat. Basicament a estat un dia de caminata i de no saber on erem. No portava cap mapa i el gps de l’Edu no servia de res si el mòvil no tenia bateria.

Vam anar al Kiyomizudera, pero, com ovbiament no teniem ni idea de com arribar-hi, vam passar per un munt de llocs estranys. Vam acabar passant per en mig del cementiri aquell tan gran que es veu des del Google Earth. Per sort fàcilment vam trobar la sortida, i en aquella sortida es trobava el començament dell Kiyomizu. La veritat és que m’ho imaginava més gran i com si estigués en un barranc com el Tibidabo de Barcelona. Hem va decebre bastant, però bé. Vam comprar alguna cosa i vam probar el gelat de gel amb xerop. No m’agrada gens a mi xD En aquell momnt vam trobar a uns catalans xD Ah, i a l’hotel per la nit hem trobat a uns espanyols que ja estaven entrant directament amb sabates, quan s’ha d’entrar descalç o amb unes sabatilles apart.

La tarda no cal ni coomentar-la. Haviem anat a veure el festival de Gion però amb la pluja quue queia cada X minuts no valia la pena quedar-se a veure-ho. Les coses que portaven a damunt estaven taapades amb un plastic i perdia la gràcia. Per tant ens hem anat caminant cap a l’hotel, però en aquest moment és quan el mòvil de l’Edu va deixar de funcionar hi ens vam perdre definitavemnt. Vam caminar i caminar recte, fins que gràcies a que no faig cas a l’Edu, vam trobar el carrrer principal que portava fins a l’estció de Kyoto i ens vam saber guiar.

Dia 4: Mosquits i Conan

Avui no he parat de queixar-me de les picadures!! Vull una farmacia per comprar alguna cosa que ho calmi! A Hokuei, que és on hem anat avui hi havia una, però pel matí no em picava, i ara no trobo cap T_____T

Quan vam arribar a Hokuei va començar a ploure i vam tenir que comprar un paraigües d’aquells transparents en una botiga on només hi havien velles xerrant. Va costar 330 yens, i és bastant groset.

Al costat d’aquesta botiga i havia la botiga de Conan, la qual vam trobar tancada i ens vam deprimir molt. Al final vam anar al museu a veure si hi havia alguna cosa, i sí, alguna cosa hi havia. Vaig comprar un boli, una tovallola, un puzle, una caixa de mocadors (estava barata xD) i alguna cosa que em deixo.

No vam trobar totes les estàtues per fer-nos fotos, faltava la que hi ha al col·legi, però ves i busca’l. Ja que pràcticament estava tot vist i teníem gana, vam tornar cap a l’hotel abans de l’hora pensada. El tren que vam agafar anava amb Gasoil. Feia soroll de cotxe a vegades i m’adormia fàcilment xD

Vam dinar un bento que vam comprar pel matí, per sort meva va resultar ser pollo. Vaig menjar una mica perquè tinc l’estòmac petit de menjar tant poc i poca cosa m’entra. L’altre nit vaig menjar-me mig pot de Ramen, no vaig poder amb tant. Per sort aquesta nit vam comprar pit de pollastre (elegit amb la vista) i pà “antic, tou i passat” i ens vam poder fer un bocata. Per esmorçar ja he començat a trobar coses que puc menjar: Suc de taronja amb galetes amb xocolata. Algo és algo xD

Aquesta nit m’he adonat que havia fet ell planing a última hora malament es veu. Tenia que ens anàvem el 19, però fins i tot jo sabia que no era fins el 20, així que podem dir que tindrem un diia més lliure a Kyoto. No molesta gens tenir un dia menys a Tokio perquè veient la de mosquits que em volen xupar, eliminaré de la llista visitar aquell temple amb tantes escales. No vull més picadures >____<