Per treure un bitllet de metro a Tòquio, simplement hem de mirar el mapa que hi ha a sobre de les cabines i veure quin numero surt al lloc on voleu anar. Afegiu els diners que diu adalt a la màquina i aquesta us mostrara els bitllets que podeu treure amb aquests diners.

En el primer cas, en aquestes botons negres, apareixeran els números en verd, per a que tu després polsis al bitllet que vols.  També teniu abaix dels botons negres quants bitllets voleu i si sou adults o nens (no recordo d’haver polsat a cap d’aquests en aquesta màquina)

En el segon cas i el més comú, va de la mateixa manera, mires quan costa als mapes d’adalt anar a l’estació on vols, fiques els diners que diu adalt, et posarà a la pantalla diferents bitllets, i tu marques a la pantalla el que vols. A l’esquerre s’ha de marcar per a quantes persones és i crec que ja està, això de Ticket normal tampoc em sona d’haver-li polsat ^^u

Si utilitzeu la Suica, hi han unes màquines especials per ella.
Si aconseguiu una Suica, em podreu dir on la vau comprar? u_u

Per últim dir que els bitllets de metro són petits, així que no els perdeu abans de sortir del metro. Quan surts el bitllet se’l menja la màquina, i en algun cas te’l dona, però s’ho xupa en qüestió de segons. Jo vaig aconseguir un però quan pensava que el vaig perdre, resulta que estava al meu pantaló i el vaig rentar T___T
Crec que no fa falta que l’escanegi u_u

Al principi pensava que la meva guia sería estupenda, però la vam seguir molt poc.
Us la penjo, però heu de tenir en compte que:

- Faltan planos del google maps que no fos satèl·lit només.
- Falta un mapa de metro que estigui en romanji, perquè havien estacions que els mapes només estaven en kanji i no sabies on havies de baixar.
- El primer dia que arribes a Japó, si no heu dormit, serà molt difícil que estigueu molt actius per allí.
- Si aneu a l’hotel Khaosan, imprimiu-vos diversos mapes diferents, perquè costa de trobar.
- No us passeu tot el dia a Akihabara, perquè si no no podreu veure res de la guia.

No se que més dir, només que us aviso que aquesta guia és bastant dolenta, almenys pel meu gust xD
Dintre de dos anys tornarem per anar a l’abril, i anirem a més llocs. Espero fer-la bé a llavores.

Versió .doc: Descarregar
Versió .pdf: Descarregar

Anem a explicar les parts més important d’un bitllet de tren amb seient reservat:

Destinació: T’indica l’estació on has pujat o pujaràs i on vols anar.
Hora: Primer et diu l’hora quan surt el tren, i després l’hora d’arribada.
Tren: Primer et diu el model de tren que agafaràs i desprès el número de vagó on has d’anar i el seient (en aquest cas, en el seient 8-C del tercer vagó).

Els bitllets per agafar els seients reservats s’agafen al “Midori no Madoguchi” (unes oficines verdes) que trobem a les estacions. Els bitllets normals no sé on es compraran, ja que a Kioto portàvem el JRPass i passaves automàticament.

Hokuei és el poble de Gosho Aoyama, on trobem una botiga, un museu dedicat a Gosho i diverses escultures escampades per tot el poble.

Per arribar a Hokuei des de Kyoto a l’estació de Yura hem d’agafar un Ltd. Exp. Super Hakuto a l’estació de Kyoto i anar fins a Kurayoshi. Al tren hi ha un indicador que t’indica en romanji quina és la pròxima estació. En aquest tren passarà el revisor a cobrar-te un suplement perquè un tros del camí ho fa en unes vies que no són de JR.

Un cop a Kurayoshi heu d’agafar el tren de JR San-in Line, que més o menys és com un autobús de lo curt que és.
Aquest tren passa per petits pobles que tenen una estació tant petita que no hi ha cap home d’estació, i per tant se l’ha d’ensenyar el bitllet o el JRPass al “copilot” del tren, però aquest no és el cas de l’estació de Yura, o sigui que tranquils. Al baixar us faran ensenyar el JRPass i llestos.

Un cop baixeu heu d’anar tot recte i girar cap a la dreta. Us trobareu amb un pont. Sense creuar el pont, més a la dreta, es troba la botiga de Gosho Aoyama, però quan vam anar nosaltres estava tancada, deia que obrien al novembre crec. No sé quin horari tindran.
Si voleu anar cap al museu, creueu el pont i aneu tirant tot recte. Passareu per davant de la biblioteca amb l’escultura de’n Shinichi recolzat a una columna.

Si us va passar el mateix que nosaltres i teniu la botiga tancada, tranquils, no tot és tragèdia. Al museu tenen una mini-botiga també, tot i que el merchandising no és cap maravilla i tampoc és gaire barat.

L’entrada del museu conté diversos dibuixos. A nosaltres ens va tocar aquestes dos entrades:

Després deien si volies omplir un qüestionari del museu (era com un examen), mentre miraves el museu, per rebre una targeta que no sé perquè serveix. És com aquesta:

Al museu es pot veure la vida de Gosho Aoyama quan era petit, com és l’estudi on treballa, quines obres ha fet, una mostra dels tomos que han sortit de conan a diferents països, jocs per fer de detectius (l’explicació estava en japonès) i bé, poca cosa més.

La botiga del museu, com deia, és petita. Podeu trobar tovalloles en dos colors amb en Conan i la mascota dels Giants, mocadors, llibretes, bolígrafs, puzles, unes samarretes bastant cutres… Bé, no hi havia gaire cosa.

Allí podeu agafar un mapa del poble on t’indica totes les estatues que hi han al poble.

Ah, si us plou i no porteu paraigües, la botiga que fa esquina, aprop de la botiga de Conan del costat del riu, venen paraigües més barats que a Kioto o Tòquio i potser de més qualitat que els altres. Això sí, ho porta una dona gran, però per sort als paraigües t’indiquen el preu (300yens, crec).

Per mirar l’horari de trens podeu mirar aquesta web indicant Kyoto - Yura, però heu de tenir en compte que hi han poques combinacions per anar i per tornar, i que el viatge dura unes 4 hores. Per tant, si voleu arribar a les abans de les 12 al poble, haureu d’agafar un tren ben d’hora.
Guardeu-vos diferents horaris per tornar, perquè nosaltres vam calcular 4 hores a Hokuei i al final ens va sobrar i ens vam anar abans.

El número que veureu darrere de LTD.EXP SUPER HAKUTO, és com dir: 3 -> el tercer del dia que passa per allí.

Si teniu algun dubte, no dubteu en preguntar-nos ^^

L’últim hotel que ens quedava per ressenyar és l’Hotel Edoya.

La meva opinió sobre aquest hotel és molt bona, l’únic punt dolent destacable és la ubicació per la pujada que hi ha abans d’arribar a l’hotel, tot i que llegint altres opinions pensàvem que seria molt més forta.

L’hotel està ubicat a prop d’Akihabara, un bon lloc si sou frikis. També es pot anar caminant fins al Tokyo Dome, i al jardí Koraku-en que hi ha al costat. El metro més proper és Suehirocho (Ginza Line).

Abans d’entrar, hi ha una mena de tauleta i cadires per si vols descansar a fora, cosa que s’agraeix, ja que és estrany veure bancs. També hi havia uns antimosquits amb forma d’espiral a disposició lliure (suposo).

En entrar, trobem una sala d’estar bastant gran, amb cadires i taules on podem llegir la premsa, connectar-se amb el portàtil via Wi-Fi, o fer ús dels ordinadors i impressores de l’hotel.

Sempre hi ha algú a recepció, sigui l’hora que sigui, i els recepcionistes més o menys es defenen amb l’anglès.

La connexió Wi-Fi només funcionava a la planta baixa o en algun lloc del primer pis, i el tenien configurat d’alguna manera estranya, ja que en el nostre portàtil funcionava, però amb el meu mòbil no, i amb el portàtil d’altra gent, tampoc.

Tot l’hotel era de moqueta, i als passadissos sempre tenien engegat l’aire condicionat.

Pel que fa a l’habitació, en entrar hi havia un rebedor amb un parell de sabates perquè les utilitzessis dins de l’habitació, que era tota de parquet. En el nostre cas, després hi havia una sala d’on podies entrar a l’habitació de la dutxa i banyera, al WC o al dormitori. En aquesta sala hi havia el lavabo amb un mirall i un assecador, on cada dia deixaven una pinta, un respall de dents, fulla d’afeitar, sabó de dutxa i sabó de mà. A sota, hi havia una cistella amb dues tovalloles de mà i dues de dutxa.

Al WC, hi havia unes sabates de color vermell per utilitzar-les únicament allà, però no tenia gaire sentit perquè era un espai tan petit que no et podies ni moure, pràcticament.

La dutxa i la banyera, estaven a la mateixa sala, però per separat. Jo un dels dies vaig optar per fer-me un mini-onsen particular omplint la banyera d’aigua calenta.

El dormitori estava compost per un futó doble, un sofà, una tauleta amb un termo d’aigua calenta i un joc de te que cada dia renovaven, una nevera i un televisor damunt de la nevera. També hi havia aire condicionat, els comandaments del qual estaven a la paret, al costat del futó, i un altre comandament per posar música ambient. Finalment, l’habitació tenia un telèfon amb funció de despertador. Destacar també que els coixins del futó tenien dues cares: un costat amb textura de grans d’arròs, i per l’altre, normal.

A l’últim pis de l’hotel, hi havia diverses opcions: una terrassa des d’on observar les vistes del carrer, una sala on descansar amb butaques, la zona de rentadores i assecadores, un parell de màquines expenedores de begudes (una d’elles de cervesa), i els onsen (banys termals), un per a cada sexe.

L’onsen tenia una zona amb taquilles per desar-hi la roba, i després s’entrava en una zona on hi havia els seients per seure i rentar-se (hi havia tres tipus de sabó), i al costat, hi havia dos onsen (al de dones, un), que semblava com si tinguessin sorra. A part d’això, hi havia una petita sala amb sauna (només al d’homes). Més al fons, hi havia una porta per sortir a fora, on trobaves un altre onsen més petit a l’aire lliure.

Al sòtan, hi havia l’aparcament, i en un costat, una sortida per on podies marxar sense haver d’entregar les claus a recepció. A part, hi havia el restaurant (buffet lliure) on es podia esmorzar amb els cupons que et donaven gratuïtament a recepció cada dia.

Comparant amb els preus d’altres hotels, aquest no està gens malament, ja que el preu és una mica superior però inclou l’esmorzar, és a dir, que la diferència de preus ja queda amortitzada amb l’esmorzar.

Habitació doble: Dimarts-Divendres: 9,580 iens / Dissabte-Dilluns: 8,540 iens (preu de l’habitació)
Web: Hotel Edoya

Vídeo: Hotel Edoya - Tokyo

Ja fa temps que vaig fer la primera ressenya dels hotels en què vam allotjar-nos a Japó. Continuo amb el següent, l’Hostal Khaosan.

La meva opinió sobre aquest hostal és dolenta, i personalment no hi penso tornar mai més, sobretot pel poc espai que hi ha.

La ubicació de l’hostal és força bona, just al costat de l’estació de metro d’Asakusa (Ginza Line).
Només entrar, trobem a l’esquerra unes escales molt empinades que duen a les habitacions, i a la dreta, el menjador, ordinadors, una dutxa i unes altres escales on també hi havia la recepció, suposo que també hi devia haver més habitacions. A la zona de les escales que anaven del primer al segon pis hi havia una pissarra perquè els clients hi escriguessin, i hi havia missatges en diversos idiomes.
La clau de l’habitació tenia un codi escrit per poder obrir la porta del carrer. Al contrari que al Costa del Sol, sembla que aquí anaven amb més compte pel que fa als lladres.
Un cop vam aconseguir pujar les escales amb les maletes que portàvem, vam obrir l’habitació i ens vam trobar amb la sorpresa que, o hi entraven les maletes, o nosaltres, però gairebé no hi havia espai per als dos. A l’habitació hi havia una llitera i una finestra que donava al carrer de l’entrada (altres tenien vistes al riu Sumida), aire condicionat, i… res més. L’espai suficient per passar cap a la llitera i punt. Darrere la porta hi havia una bossa amb mapes de metro o de Tòquio, informació de l’hostal i alguna cosa més.
L’habitació estava just al costat de la rentadora, però o no feia soroll, o ningú rentava (cosa que no m’estranyaria, ja que era força cara i a sobre no tenia assecadora, havies d’estendre-ho a la terrassa, i si plovia, mala sort). Just a davant, hi havia un lavabo una mica cutre, només el vàter era d’alta tecnologia (els típics que et renten el cul i tal…).
El problema va vindre a l’hora de dutxar-se, la dutxa més propera (al primer pis) feia molta pudor i no vam aconseguir saber com s’obria el llum, calia entrar al grup d’habitacions del primer pis per trobar l’interruptor. La solució era anar a la planta baixa, on hi havia dues dutxes juntes i relativament netes.
Al menjador hi havia un calendari amb totes les festes dels voltants, però no vam gosar d’entrar-hi gaire ja que sempre estava ple de guiris fent soroll. A les set de la tarda feien descompte en begudes alcohòliques al bar del costat, i s’omplia de guiris maleducats cridant i no deixant dormir al personal fins les 10 de la nit.
Les úniques parts bones que vam trobar van ser el Wi-Fi i que hi havia una terrassa amb unes molt bones vistes del riu Sumida. A aquesta terrassa s’hi arribava per les escales d’emergència de l’edifici, sortint pel segon pis. A part dels estenedors, hi havia també taules i cadires per prendre la fresca.

Considerant el preu, no és mala opció si no us importa que hi hagi guiris fent soroll ni que l’espai sigui ridícul. Com deia abans, l’ubicació és força bona, però el preu és baix per algun motiu.

Habitació doble: 5,000 iens (preu de l’habitació)
Web: Guest House Khaosan Original

Vídeo: Hostal Khaosan - Tokyo

Comencem amb aquest hotel la llista de ressenyes dels hotels i hostals on hem estat.

La meva opinió general d’aquest hostal és bona, però passem a detallar-ho millor.

La ubicació de l’hostal queda una mica allunyada de l’estació de Kyoto, a uns 15 minuts caminant, però el terreny és força pla. També hi ha una estació de metro (Gojo) a 3 minuts. Al costat de l’hostal hi havia uns bancs i una escola. Per aquella zona hi ha un Seven Eleven, i una mica més amunt, en un carrer més transitat, un supermercat on podies comprar menjar per fer-te’l a la cuina de l’hostal. Anant cap a l’estació de Kyoto també hi havia un altre supermercat i dos Lawsons (en un d’ells podies menjar allà mateix, cosa força útil ja que no hi ha bancs enlloc).

A l’entrada de l’hostal trobem una màquina expenedora, interessant per si són altes hores de la matinada i tens set i no vols sortir a comprar. Allà també hi havia dues bicicletes per llogar. L’entrada sempre està oberta (per estrany que pugui semblar, ja que a Espanya entrarien en qualsevol moment i ho robarien tot), de manera que pots entrar i sortir a l’hora que vulguis. Les claus te les has d’endur tu. Val la pena comentar també que el dia d’arribada et poden guardar les maletes a partir de les 9:30 del matí.

Al costat de recepció hi ha una taula on pots menjar, veure la tele i consultar guies i mapes de Kyoto. Una mica més al fons hi ha un telèfon, tot i que només per a trucades locals. Per connectar-te a Internet, has d’utilitzar l’ordinador de la recepció, per la qual cosa només et deixen estar-t’hi uns 10-15 minuts.

Més al fons trobem la cuina. És aquí on hi ha també les rentadores i assecadores. La rentadora valia 150 iens (en monedes de 50, que et podies canviar tu mateix en una caixeta que hi havia al costat, això a Espanya tampoc funcionaria). L’assecadora era força cara (100 iens per 10 minuts, sent necessari uns 40-50 minuts per deixar-ho humit. Seria interessant, doncs, portar una corda per poder estendre-ho a l’habitació (tot i que teòricament no està permès).

Respecte dels estris de la cuina, hi ha diverses neveres, tot i que acostumen a estar plenes a vessar. El foc és de gas i val 10 iens 10 minuts, suficient per cuinar alguna cosa ràpidament.

Val a dir que aquesta habitació (cuina/rentadora) té també sauna gratis incorporada (ho va comentar un altre guiri, que va exclamar “free sauna!!”), ja que pot estar tranquil·lament a uns 40-45 graus i no pares de suar com un porc.

Respecte de les habitacions, la nostra era força gran, de 6 tatamis, i amb un parell de futons, i uns coixins força prims (nosaltres els vam doblegar per la meitat). El lavabo era prefabricat, de manera que era difícil que hi veiessis animalons. Hi havia aire condicionat, la qual cosa feia força agradable l’estada (de no haver-n’hi hagut, seria una altra sauna). Una de les finestres tenia mosquitera, per als qui prefereixin respirar aire pur en lloc del de l’aire condicionat.

La nostra habitació quedava ubicada a l’edifici del costat, per la qual cosa era necessari posar-se unes sabatilles, sortir a una zona sense sostre (la qual cosa, si plou, no fa gaire gràcia), i entrar a l’altre edifici i treure’s les sabatilles. Cal ressaltar que hi ha habitacions que queden darrere de recepció, per la qual cosa no cal fer això.

El personal de l’hostal semblava amable, tot i que tampoc hi vam parlar gaire. La neteja de les habitacions era cada dos o tres dies.

Això és tot, com ja he dit, la nostra valoració és bona, no es pot demanar més per un hostal tan barat. Molt recomanable si busqueu un lloc barat, ben situat i amb una bona relació qualitat-preu.

Habitació doble: 5,500 iens (preu de l’habitació)
Web: Guest House Costa del Sol

Vídeo: Hostal Costa del Sol - Kyoto

Bé, ja era l’hora d’un bon endreç. Al final vaig portar de Japó 32 figures, i si no em cabien les que tenia abans, imagina’t ara xD

Hi havia un espai a l’habitació ocupat per la tele, però com se’m van perdre els cuernos i ja no servia per a res, l’hem tret i hem ficat tres estanteries.

Aqui teniu un parell de fotografies de com ha quedat l’habitació:

1. Quan aneu a algun parc o muntanya a l’estiu, dona igual que fasi calor, tapeu-vos! Creieu-me, les picades són molt pitjor que passar una mica de calor.

2. Si aneu a la màquina del pulpo, no intenteu treure cap figura per vosaltres mateixos, us sortirà més car que comprant-la directament, heu d’esperar a que algú l’hagi moguda suficient i estigui lliure.

3. Si voleu comprar figures barates, podeu anar al Mandarake d’Akihabara, on les podeu trobar a les vitrines del fons o a un racó de la botiga on venen molts cops les figures en pack, i el de Ikebukuro també està força bé, però no cal que aneu, només és una planteta dedicada a figures. També hi havia un lloc per Kyoto, en un carreró que hi havia entre dos carrers bastant grans pròxims a un Kentucky. Els carrers aquest estaven tapats pel sostre, per si us serveix d’alguna cosa.

4. Quan sortiu del Hanabi i us esteu pixant, camineu cap a l’estació, que quan vosaltres arribeu al seguent labavo, la gent d’aquella zona ja li ha donat temsp de fer pipí i d’anar-se’n. Però si us quedeu al lavabo més pròxim a vosaltres us passareu estona fent cua i perdent el temps.

5. Les sabates no van per número, si no per talles de S, M, L o LL.

6. Als vestuaris s’ha d’entrar descalç, deixant les sabates a fora.

7. Els sostenidors de Japó porten un relleno bestial, no us ho podeu ni imaginar.

8. Si voleu arribar a llocs concrets, feu-vos mapes de ben aprop en satelit i no satèlit. El satèlit t’ajuda a mirar on ets comparant pisos i altres coses, però a vegades surt més útil el mapa normal. Una cosa que va molt, però que molt bé és baixar-se pel mòvil un navegador gps, com AndNav2, el qual et diu per on vas sense conectar-te a internet.

9. Si no agafeu ràpid el bitllet del metro o tren de la màquina, se’l cruspirà i haureu de dir-li al tio de l’estació que se us ha colat, o sigui que no badeu, sobretot quan aneu carregats de maletes.

10. La porta dels ascensors (almenys la de l’hotel Edoya) són més dures que aquí. Vaig intentar aturar-la i que no es tanquès perquè encara no havia entrat l’Edu i la porta m’anava aplastant en comptes d’obrir-se xD

Ha estat el pitjor dia de tots. Com ja no tens la motivació d’anar a Japó, només de tornar, el viatge se’t fa més llarg. A més a més, entre les hores allí ficat i la pudor que foten alguns menjars, acabes fatal. Per culpa d’un menjar pudent que van donar, he tingut l’estomac remogut durant tot el dia. No vaig menjar RES d’aquell sopar, sort que del dinar em vaig menjar uns quants trossos de pollo.

I bé, això no és tot del dia d’avui. Pensava que descansaria una estona per l’aeroport mirant botiges i estirant les potes, però no ha estat així. Resulta que vam comprar una ampolla de sake per mon pare, i curiosament hi havia un control d’equipatge de mà que no havíem vist en el vol d’anada, i no ens imaginàvem que hi hauria un. A més, jo vaig entendre que les compres dintre de l’aeroport del que sigui estaven exemptes de la norma de no portar líquids. Total, ens han fet sortir a fora per facturar la motxilla amb el sake a dins. Vam trigar una hora en fer tot això.

Quan vam arribar a l’aeroport del Prat no vam passar per CAP control, ni aduanes ni res de res. Hem estat esperant durant 15 minuts les maletes i per fi sortien. Al cap de poc va aparèixer la meva motxilla primer amb el sake. He mirat si estava mullada però casualment no ho estava. No s’ha trencat res per sort. Desprès vam agafar les altres 3 maletes i cap a casa.

Ah, les figures, com la majoria no porten caixes, les portava jo a la maleta de mà per a que no es trenquessin.