Hem anat a Nijo, i la veritat es que no mata. L’únic que et mata són els 600 yens que costava. Només hem vist alguns abres, alguna carpa i pedres. Va estar molt millor el Kiyomizudera que a sobre era més barat.

Desprès vam sortir a buscar alguna cosa per dinar tot i ser les 12 del matí i vam trobar una panaderia!! Pa!! Hem pogut comprar una barra de veritat! No com l’altre dia del supermercat, que era “pan antiguo”. Ah, per esmorçar ho hem fet per primer cop dintre d’un combini. Pagues i et vas a un costat de la botiga on hi han alguns seients. La veritat es que es refien massa xD I avui he tornat a agafar el mateix de sempre, el meu suc de taronja de 270 ml, no com altres dies que era de 500 i no hi havia qui s’ho acabés (apart de l’Edu). També he provat una espècie de madalena-bizcocho que no feia bona olor però no era dolent.

Bé, desprès de la barra de pa l’Edu volia un KFC (Kentuky) i per fer-lo callar vam anar a un perdut de la mare de déu que vam trobar utilitzant una especie de gps que es va baixar. Quan començem a demanar al Kentuky la noia no sabia RES d’anglès, ni la que atenia ni les tres de darrere seu que s’ho estaven mirant, vam deduir al final que volia dir-nos si original o cruixent. L’altre dia almenys sabia alguna paraula..

Desprès tornem a agafar el tren fins Arashiyama i comença el cançament. No teniem ni idea de com anar. Al final (pel que hem vist al tornar) vam agafar un cami que no era i ens vam dirigir cap al riu, quan el bosc de bambú que voliem veure estava molt aprop de l’estació. Això ens passa per seguir el camí amb bltiguetes en comptes dels més estranys xD

Vam escalar molta muntanya, vam pujar uns 300m de muntanya per arribar a un mirador que volia anar l’Edu, com smpre, liant-la. Per cabar-ho d’adobar, mentres descansavem al mirador, l’Edu va i es deixa el paraigues >.> 330 yens a la basura, adéu paraigues comprat a Hokuei. Al centre de la ciutat són 100 yens més cars u___u

Quan ja ens estavem apunt de rendir… aconseguim trobar el camí de bambú!! Ja ho donaava per perdut! Eren enormes i feia soroll per dintre xD

Abans de tornar cap a casa ens hem ficat al Daiso (botiga tot a 100) i el panda s’ha comprat 5 corbates, quan a Espanya costen 7 euros les més barates (apart dels encants).

Ara mateix esta passant “l’home del pal”, és un tio que va pel carrer a les 21:30 fent sonar dos pals cada 10 segons. No sé si és per a que es recullin els nens o què, ni idea. Això sembla un poble, la veritat xD