Dia 11: Tokyo Tower i Roppongi

Principalment dir que la Torre de Tokio es bastant timo, sobretot la parta més alta. A part de que costa un ronyó, no és que sigui gaire espectacular les vistes (almenys de dia). Si heu d’anar és millor anar al observatory de Roppongi Hills, que a més a més l’entrada serveix pel museu d’art.

M’he passat tot el dia queixant-me de que em picaven les cames. M’havien picat un altre batalló de mosquits, o un de sol, no sé, perquè la majoría de picades estan a la cama esquerre. A l’Edu també l’han acribillat bastant, però a ell no se l’infla com a mi.

A la tarda hem anat cap a Roppongi, però lla veritat és que no he vist res de bó o____o No sé si és que no sé on veure les coses o què, però ni edificis alts ni històries. La millor part ha estat al costat de Roppongi, al Tokyo Midtown. Anant cap al parc on hi havia un llac i altres coses, hem vist un rierol amb unes cuantes pedres amb seients. Ens hem adonat que era com un “chiringuito” on li demanaves per seure i et deixaven uns seients de palla per estar aseguts amb els peus ficats a l’aigua. M’ha costat una mica aconseguir que l’Edu volgués anar, però al final ho he aconseguit:

Bé, ja no tinc gaire més a dir. He aprofitat per comprar-me més mitges i alguna figureta més, però com acabo d’arribar a l’hotel no he tinguit temps de fer fotos. He deixat a l’Edu bullint-se als banys termals, jo no entro allí ni loca, m’agafa complejo de pollo cocido.